vil·la de ciceró
Porta Herculà part oest
19 d'octubre 2026
Noves tecnologies per resoldre el misteri de les excavacions del segle XVIII
Els frescos i mosaics procedents de la vil·la «de Ciceró» es troben entre les obres més cèlebres exposades al Museu Arqueològic Nacional de Nàpols. Tanmateix, la vil·la, l’atribució de la qual a Ciceró no té cap fonament, està gairebé completament oblidada.
Les excavacions hi van començar el 1748, és a dir, a l’inici oficial de les exploracions sistemàtiques de Pompeia. Els treballs van continuar, amb interrupcions, fins al 1779. Entre els visitants més il·lustres hi havia Johann Winckelmann, considerat el fundador de la història moderna de l’art antic, que la va visitar el 1764. L’estudiós va quedar especialment impressionat pels frescos que representaven unes ballarines, «fluctuants com un pensament i belles com si haguessin estat creades per les mans de les Gràcies».
L’oblit d’aquesta vil·la excepcional s’explica pel fet que va ser explorada mitjançant un sistema de pous, és a dir, grans fosses, trinxeres i galeries, característic de les primeres excavacions promogudes per la cort borbònica a Pompeia. Un cop finalitzades les excavacions i retirats els mosaics, els frescos i les peces considerades especialment valuoses, la vil·la va tornar a ser coberta de terra.
Així va començar el seu oblit. Avui, al Parc Arqueològic de Pompeia, només en queda un turó verd, cobert d’arbres fruiters i vinyes que formen part del projecte «Azienda agricola Pompei».
A diferència d’altres excavacions del segle XVIII, com les realitzades a la Casa del Tiaso, investigada novament entre el 2023 i el 2025, les excavacions de l’anomenada Vil·la de Ciceró van quedar documentades mitjançant diaris i plànols.
«És l’única possibilitat que ens queda —explica el director de Pompeia, Gabriel Zuchtriegel— per comprendre a fons el mètode d’excavació dels Borbons, comparant la documentació de l’època amb allò que es va deixar al lloc. Per això, es tracta d’una reserva arqueològica única. Comprendre la Vil·la de Ciceró significa resoldre un misteri que afecta gairebé tota l’antiga ciutat de Pompeia: trobem rastres de les primeres exploracions pertot arreu, però gairebé mai disposem d’informació històrica que ens ajudi a entendre millor què va passar exactament i quan. Aquí, en canvi, tenim una documentació força detallada».
Un primer pas per conèixer millor la vil·la i la seva història al segle XVIII s’ha fet gràcies a un projecte dirigit per Ivo van der Graaff (Universitat de New Hampshire) i John Clarke (Universitat de Texas a Austin), que ha inclòs una sèrie d’investigacions geofísiques no invasives.
Gràcies a aquesta tecnologia, és possible «veure» què hi ha sota terra sense necessitat d’excavar. En un primer informe preliminar, publicat a l’E-Journal degli Scavi di Pompei (Revista electrònica de les excavacions de Pompeia), els investigadors conclouen que les restes arquitectòniques de la vil·la excavada i posteriorment soterrada són considerablement més extenses del que s’havia suposat fins ara.
«Per tant, encara queda molt per investigar i comprendre. Caldrà valorar quins podrien ser els passos següents, tenint en compte el delicat equilibri entre l’excavació i la protecció del patrimoni immens de Pompeia», ha conclòs el director del Parc.
vil·la de ciceró Llegeix més »










