CASA DE Giulia felice
REGIO II.4.10
Primeres excavacions: 1754 -1757 després va ser totalment excavada el 1951
©míriamcolomer
Vídeo del jardí i passadís de columnes quadrades amb les termes al fons un dia de pluja
©míriamcolomer
Gràcies a la seva grandària i particular tipologia, la casa de Giulia Felice es pot definir com a «vil·la». S’estén sobre una àrea corresponent a dues insulae, de les quals un terç era ocupat per l’edifici pròpiament dit i dos terços eren utilitzats com a hort.
La zona edificada estava dividida en tres parts: els banys o termes (absolutament luxosos: de marbre, amb mosàics i envoltats de pintures), amb accés a la Via dell’Abbondanza; un magnífic jardí amb un canal d’aigua envoltat per columnes quadrangulars de marbre i, finalment, l’àrea de la domus o casa.
També hi havia la zona del servei i algunes botigues obertes al carrer principal i al carrer lateral que donaven a la Gran Palestra.
La finca de Giulia Felice o Julia Felix
Tota la praedia (finca) de Giulia Felice fou construïda al segle I aC i tenia una extensió de 5.000 m2. Fou llargament excavada en l’època borbònica entre el 1755 i 1757 i després enterrada un altre cop. No fou fins al 1951 que la casa de Giulia Felice fou excavada sistemàticament de nou.
Giulia Felice era filla d’Spurio. A la seva família també hi pertanyien un duumvir L. Iulius Ponticus, un edil Ti. Iulius Rufus i altres candidats a les municipals com M. Iulius Simplex, Iulius Modestus i C. Iulius Polybius.
Una gran empresària
Després del terratrèmol del 62 dC, la propietària d’aquesta sumptuosa i elegant casa, Julia Fèlix o Giulia Felice, filla de Spurius, una dona sensata, hàbil, sàvia, refinada i amb bon gust, va ser capaç d’administrar la propietat ella sola, després d’heretar-la, i llogar una part de la casa com apartaments individuals.
A més a més, com que els banys del Fòrum només es podien utilitzar en part a causa dels desperfectes causats pel terratrèmol, també va obrir els seus banys privats al públic. El grafit pintat a la façana diu textualment: “les elegants instal·lacions de bany, botigues amb apartaments annexos a la planta superior i apartaments independents al primer pis s’ofereixen per llogar a persones respectables«. També s’especifica el termini màxim d’arrendament, un període de cinc anys “des de l’1 d’agost següent a l’1 d’agost del sisè any”.
Grafit trobat el 1756 a la part oest de l’entrada de la casa de Giulia Felice, actualment al Museu Arqueològic de Nàpols.
In praedi(i)s Iuliae Sp(uri) f(iliae) Felicis
locantur
balneum Venerium et nongentum tabernae pergulae
cenacula ex Idibus Aug(ustis) primis in Aug(ustas) sextas annos continuos quinque
S() Q() D() L() E() N() C()
Es lloga, a la finca de Giulia Felice, filla d’Espuri: banys elegants per a gent respectable, botigues amb habitacions al pis i apartaments.
Des del 13 d’agost vinent fins al 13 d’agost del sisè any, durant cinc anys consecutius.
El contracte d’arrendament expirarà al final dels cinc anys.
Entrada a la finca de Giulia Felice per la Via dei Castricio
Jardí amb fonts i passadís amb columnata a la casa de Giulia Felice
Atri
Termes o banys públics de la casa
Uns frescos molt descriptius!
La nostra única visió sobre quina és la vida al Fòrum de Pompeia són aquests evocadors frescos trobats a l’atri de la casa de Giulia Felice que representen a les persones que passegen pel pòrtic: comerciants que venen tèxtils, olles de bronze, utensilis i un sabater que mostra la seva mercaderia.
També una possible lliçó escolar, l’assot d’un jove, la venda d’un esclau, una mula lligada i una quàdriga (4 cavalls tirant d’un carro).
Museu Arqueològic de Nàpols
