l'amfiteatre
Regio II.6
Construït als anys 70 aC, l’amfiteatre de Pompeia és el primer amfiteatre romà del qual tenim referència. Es va excavar el terreny per poder-ne construir el centre de l’arena. La terra extreta es col·locava al voltant per suportar els seients, ja que no hi havia un turó natural on assentar-hi l’edifici. Aquests seients foren construïts amb pedra i s’anomenaven cavea.
Les seccions separades on seia el públic s’anomena cunea i totes en conjunt reben el nom de cunei. Hi tenien cabuda uns vint mil espectadors. La gran originalitat d’aquest amfiteatre, que servirà de model per a d’altres construccions posteriors, com el Coliseum de Roma, és l’ús del formigó a l’anella exterior d’opus incertum, la volta anul·lar que encercle tota l’estructura de forma ovalada. Els arcs són arcs cecs, arcs de dovella.
Hi ha indicis que hi havia la possibilitat de col·locar-hi un velarium, coberta o vela retràctil recolzat amb pals que estaven situats sobre les mènsules (repises) a la part superior.
La volta de canó és la gran innovació de l’arquitectura romana i a l’amfiteatre se’n pot veure la seva utilització en gran part de l’edifici.
L’amfiteatre de Pompeia: una obra finançada per dos magistrats
L’amfiteatre de Pompeia fou construït l’any 70 aC, en una època en què la ciutat encara no era una colònia romana. La iniciativa i el finançament s’atribueixen a dos magistrats locals, els duovirs Gaius Quinctius Valgus i Marcus Porcius (Caius Quinctius Valgus i Marcus Porcius), que van sufragar l’obra amb recursos propis i van posar a disposició de la ciutat l’espai necessari per aixecar-la.
L’epígraf de construcció, conservat en dues còpies situades a les entrades de l’amfiteatre, ens n’identifica els promotors: Gaius Quinctius Valgus, fill de Gaius, i Marcus Porcius, fill de Marcus. Tots dos eren duoviri quinquennales, és a dir, magistrats que exercien el càrrec de duovirs amb competències censitàries. Segons la inscripció, van fer construir l’edifici «amb els seus propis diners» (de sua pecunia) i van cedir el terreny als colons de manera perpètua.
L’emplaçament es va triar a l’extrem sud-est de la ciutat, al costat de la muralla. Per construir l’edifici es va aprofitar un terraplè preexistent i es va crear un segon terraplè amb la terra extreta durant les obres. Sembla ser que es va procedir a la demolició de vàries cases per a la seva construcció.
Els frescos de l’amfiteatre
L’arena estava separada de les grades per un parapet (podium) que havia estat decorat amb pintures murals. Quan es van descobrir, durant les excavacions de 1815, encara s’hi podien veure escenes relacionades amb els espectacles: combats de gladiadors i enfrontaments amb animals salvatges, com ara un ós i un brau. Malauradament, les pintures van quedar exposades a la intempèrie i les gelades en van provocar la destrucció al cap de poc temps. Avui en coneixem l’aspecte gràcies als dibuixos i les aquarel·les realitzats durant les excavacions.
La violenta disputa amb els habitants de Nucèria
L’any 59 dC, l’amfiteatre va ser escenari d’un dels episodis més violents de la història de Pompeia. Durant uns combats de gladiadors organitzats per Livineius Regulus, antic senador expulsat del Senat, es va desencadenar una baralla entre els espectadors pompeians i els habitants de la veïna Nucèria (Nuceria).
Segons explica l’historiador Tàcit (Annals, XIV, 17), la disputa va començar amb insults i provocacions, va continuar amb llançaments de pedres i va acabar convertint-se en un enfrontament armat. Els pompeians van tenir-hi avantatge, però els habitants de Nucèria van patir nombrosos ferits i hi va haver morts, inclosos infants i pares de família.
L’incident va arribar fins a l’emperador Neró i el Senat romà, que va prohibir durant deu anys la celebració d’espectacles públics a Pompeia i va dissoldre les associacions implicades en els aldarulls. Livineius Regulus i altres responsables de la violència van ser condemnats a l’exili. L’episodi també va quedar immortalitzat en una pintura mural trobada a la Casa de l’Anfiteatre (I, 3, 23), avui conservada al Museu Arqueològic Nacional de Nàpols. La pintura representa els enfrontaments entre pompeians i nucerins dins i fora de l’edifici. L’acompanyaven dues escenes de combats de gladiadors, que completaven aquesta representació dels espectacles i de la violència que els envoltava.
