©míriamcolomer
Les Termes del Sarno (Sarno Baths), constitueixen un dels complexos més singulars de l’antiga Pompeia. Aquest conjunt termal es troba a l’extrem sud de la zona excavada, a la Regio VIII, Insula 2, en una posició privilegiada sobre l’escarpament natural que domina l’antic curs del riu Sarno i el golf de Nàpols.
Construït adaptant-se al pendent del terreny, el complex destaca dins l’arquitectura pompeiana per la seva estructura i funció. A diferència de les grans termes públiques de la ciutat, com les Termes Estabianes o les Termes del Forum, les Termes del Sarno de Pompeia semblen haver estat un establiment privat amb finalitats econòmiques. Probablement estaven orientades a una clientela acomodada o a residents dels habitatges del mateix edifici, combinant serveis termals, espais residencials i activitats vinculades al lloguer.
Aquest model mixt reflecteix la diversitat de funcions que podien tenir alguns edificis a Pompeia i il·lustra una forma particular d’explotació urbana en els darrers anys de la ciutat romana.
Túnel d'uns 30m de llarg i 2 d'alt que baixa cap a les termes
La zona principal dels banys es trobava als nivells -3 i -4, amb accés des d’una entrada específica (núm. 17) que comunicava amb la Via Marina o bé a través de passadissos interns.
Detall floral d’un dels frescos que decoraven el passadís que descendia cap a les termes.
Praefurnium
A l’antiga Roma, el praefurnium era l’espai de les termes destinat al sistema de calefacció que escalfava les sales calentes o temperades, especialment el tepidarium i el caldarium.
Es tractava d’una sala situada prop del caldarium on es trobava el forn de l’hipocaust. Allà, uns esclaus mantenien el foc encès per produir la calor necessària per escalfar tant l’aigua com les estances del complex termal.
Actualment és un espai per guardar les restes arqueològiques trobades al complex termal.
Tepidarium
El tepidarium era una de les sales principals de les termes de l’antiga Roma. Es tractava d’una estança temperada, situada entre el frigidarium (sala freda) i el caldarium (sala calenta), que servia per preparar el cos abans del bany calent o per relaxar-se després
Frigidarium
El frigidarium era la sala de banys freds de les termes romanes. En aquest espai els usuaris es refrescaven després de passar per les estances calentes, com el tepidarium o el caldarium. Normalment disposava d’una piscina d’aigua freda i formava part essencial del recorregut termal a ciutats com Pompeia.
A les Termes del Sarno, el frigidarium tenia una característica singular: estava decorat amb un fresc que personificava el riu Sarno, representat com una divinitat fluvial. A més, aquesta sala tenia també una funció panoràmica, ja que la seva ubicació permetia contemplar el paisatge del riu i de la vall, integrant així l’arquitectura del complex amb l’entorn natural.
A la paret oest del frigidarium hi trobem una divertida escena nilòtica amb uns pigmeus que ajuden un company mossegat per un cocodril a sortir de l’aigua. Si us hi fixeu bé, el que l’agafa, de l’esforç no controla l’esfínter.
Els orígens de les Termes del Sarno es remunten al final del segle II o inicis del segle I aC, durant el període republicà de Pompeia. Inicialment, l’espai probablement estava ocupat per edificis més simples d’ús residencial o comercial, construïts sobre estructures d’època samnita. Amb el temps, el conjunt es va ampliar en diverses fases, utilitzant tècniques constructives romanes com l’opus incertum.
Les excavacions van començar entre 1887 i 1890 sota la direcció dels arqueòlegs Antonio Sogliano i August Mau, que van adoptar un innovador mètode d’excavació de dalt cap avall, inspirat en les tècniques de Giuseppe Fiorelli. Aquest sistema va permetre documentar amb cura els nivells superiors abans d’excavar els inferiors. Gràcies a això es van obtenir informes detallats sobre les troballes, els col·lapses estructurals —especialment a la secció occidental— i les primeres interpretacions del conjunt.
Els bombardejos de la Segona Guerra Mundial (1943) van danyar zones properes, però l’edifici es va conservar relativament intacte. La façana sud va quedar completament exposada durant els anys cinquanta del segle XX, revelant millor el disseny de terrasses del complex.
Les excavacions de les Termes del Sarno van recuperar sobretot objectes quotidians, cosa que confirma l’ús diari del complex per part dels seus habitants i usuaris. Entre les troballes hi havia àmfores —una d’elles amb una inscripció que podria indicar el propietari—, llànties de bronze, eines i ceràmica domèstica procedent dels apartaments.
A les zones dels banys també es van trobar diversos objectes relacionats amb la higiene personal, com estrígils (rascadors per netejar la pell), ampolles d’olis perfumats i vasos de vidre, a més d’elements tècnics com canonades de plom del sistema hidràulic. Alguns grafits i una tauleta de cera trobats en àrees properes aporten informació sobre la vida social, amb noms de gladiadors o visitants.



