regio ix insula x

Amb Sala negra de la Casa del Tíasos

Mapa general de les excavacions en curs de la Regio IX Insula X

Mapa general Pompeia Regio IX Ínsula X
©pompeiisites
Mapa general Regio IX Ínsula X excavacions
©pompeiisites
Mapa Casa 1 Regio IX Ínsula X
©pompeiisites
Mapa Casa 1 Regio IX Ínsula X Pompeia Pompei Pompeii Pompeya
Mapa Sala negra i sagrari Regio IX Ínsula X

Les recents excavacions de la Regio IX Insula X, que presenta la forma allargada típica de les illes del costat est de la ciutat, han permès trobar-hi materials, instruments i visibilitzar tot el procés típic d’una obra en reconstrucció que fou interromput per l’esclat de l’erupció del volcà el 79 DC. Resulta interessant, doncs, per conèixer com era l’activitat i els materials de reconstrucció de moltes cases de l’època. 

Aquest complex està format per una casa amb forn, situat al vicolo (carrer) occidentale amb la via di Nola i una casa transformada en bogaderia. En ambdues s’hi pot veure encara les restes dels materials corresponents als treballs de restauració que s’hi estaven efectuant en el moment de l’erupció. I a la sala 4 s’hi trobà la presència de tres víctimes, el que mostra que no estava deshabitada quan hi va haver el desastre. De l’anàlisi de l’estructura de les parets, s’evidencia la constant presència  de pedra calcària del riu Sarno, associada a la tècnica constructiva anomenada «a telaio» (amb bastidor). Aquest element i l’impluvi realitzat amb blocs de toba grisa de Nocera sembla poder situar la primera fase de construcció a l’inici del segle II AC.

casa civico 1 (immoble número 1)

Mapa Casa 1 Regio IX Ínsula X
©pompeiisites

Aquest immoble número 1 està format per dos espais: el forn i la casa-bogaderia

El forn

Forn Regio IX Ínsula X
©míriamcolomer

Estructura i funció del sistema de forneria

El sistema productiu d’aquest espai estava destinat a la molta i elaboració de pa i ocupa el costat occidental del complex edificat (IX 10,1) i estava en fase de reformes en el moment de l’erupció l’any 79 DC. El pistrinum (forn), al qual s’hi accedia pel costat occidental de l’atri, no tenia un accés directe per la via di Nola o pel vicolo  oriental i consta de quatre sales amb unes funcions específiques per cadascuna d’elles. L’espai número 4 s’identifica com el laboratori de la forneria, on possiblement es feia la massa del pa; l’espai 7 dividit en dues zones, estava destinat per una banda a coure el pa amb un forn i per l’altre, a moldre el pa. També hi havia un compartiment per a una letrina. La sala 9 era l’estable on s’hi trobava una menjadora per als animals (n’hi deurien cabre sis o set com a màxim) i la 13 s’usava com a dipòsit i magatzem dels sacs de gra. 

El que és l’estructura del forn pròpiament dit està realitzada amb opus incertum, tècnica constructiva romana que usava carreus tallats de forma irregular, col·locats aleatòriament dins un mur. La part davantera del forn té una xemeneia per tirar el fum, l’obertura és en forma d’arc i té dues entrades secundàries al costats.

El forn romà a la literatura

Per tal de poder reconstruir la quotidianitat i la feina en un forn romà, tenim de testimoni un ase protagonista d’un lloc similar al que aquí abordem. És a l’obra d’Apuleu, Metamorfosi IX 11-13, que explica l’experiència de Lucio, el protagonista, transformat en ase, el qual és venut a un moliner. D’aquest fragment del llibre en traiem diverses conclusions: els esclaus que hi treballaven tenien l’espai limitat i també tenien limitades les llibertats de moviment, ja que l’espai només tenia una única sortida i aquesta era a través de l’atri de la casa contígua. Les finestres estaven tancades amb barres de ferro, cosa que convertia l’espai talment en una presó. L’espai era mínim i les marques del terra on donaven voltes sense parar els animals sembla ben bé que es tractava d’una cadena de muntatge i de producció que no parava dia i nit.

La mola rodava a còpia de ser empesa per un ase i un esclau que empentaven la mola per aixafar el gra i treure’n farina. La presència de diferents solcs fa pensar en una ruta dentada com un mecanisme de rellotgeria, que servia per sincronitzar el moviment entorn les quatre màquines concentrades en aquesta zona i que per l’estretor del lloc evidencia el control perfecte de la precisió dels moviments per no fer-se nosa i perquè no podien passar dos ases al mateix temps. Calia, per tant, coreografiar els moviments dels homes i dels animals per evitar que topessin entre ells.

L'Atri de la Casa 1

i Civico 1 Regio IX Ínsula X
©míriamcolomer
i Civico 1 Regio IX Ínsula X
©míriamcolomer

casa civico 2 (immoble número 2)

La Casa-bogaderia

Casa Bogaderia Regio IX Ínsula X
Atri-Bogaderia
Paret Casa Bogaderia
Canonada Atri-Bogaderia

sala negra 22E sales 31 - 32

sala 33 ínsula x regio ix

Plànol Sala 33 Regio IX Ínsula X
©pompeiisites

Text extret de The Times 11 abril 2024

 

S’han trobat Helena i una sèrie d’altres personatges de la guerra de Troia en exquisits frescos que adornen una paret acabada de desenterrar d’un menjador. Són preciosos però el que els fa tan inusuals és el seu estat extraordinari. Sembla que l’habitació havia estat decorada poc abans de l’erupció del Vesuvi. Els frescos semblen ser algunes de les últimes obres d’art que es van fer a la ciutat.

El descobriment del menjador es va fer durant els darrers dies de rodatge del documental Pompeii: The New Dig, que recull aquesta excavació més gran en una generació. Els frescos de l’ «habitació negra» apareixeran a l’episodi final de la sèrie, i The Times va ser al lloc poc després del seu descobriment.

El dia de la troballa, la sala del menjador constava de parets en ruïnes i un munt d’allò que semblava grups d’asfalt rebutjats. Es tractava de fet de lapilli, les petites pedres que van ploure des del Vesuvi l’any 79 dC. Es tracta d’un esforç per pujar pel modest pendent que fan els lapilli (fins a cinc metres d’alçada), ja que les pedres cedeixen fàcilment sota els peus, però això vol dir que es tracta d’un territori verge: ningú no ha tocat aquest lloc en gairebé dos mil·lennis.

 
Apol·lo i Cassandra
Leda i el Cigne
Leda i el Cigne
Escala amb grafitis pene
Escales de la casa on hi ha els grafits
Grafitis sota escala pene
Grafits de gladiadors i fallus
Planol on ésCasa ínsula X Regio ix
Situació de la casa
Maqueta Casa del Tíasos Pompeia Regio IX
Alçat en 3D de la casa

Al capdamunt del vessant hi havia el doctor Gennaro Iovino, un home local que ha excavat aquí durant dècades, i davant seu hi havia tres frescos . Els llecs allà reunits van pensar que eren impressionants, però l’ull experimentat de Iovino va declarar que eren extraordinaris, fins i tot per a Pompeia.

«Aquestes pintures són diferents de les que hem vist a la casa de l’altre costat d’aquesta paret», va explicar Iovino. «Aquests són realment importants. Aquestes no són coses normals que es troben a Pompeia».

Els frescos, es veu, no són d’estil tradicional i sembla que els pintors estaven “fent alguna cosa nova”. Potser aquesta va ser l’última moda artística de Pompeia, ja que es troben en una obra activa que va ser aturada permanentment quan va erupcionar el Vesuvi.

Les imatges mostren personatges del mite grec com Leda i el cigne, dels quals Zeus va prendre la forma per seduir a Leda, que estan pintats al costat de la seva filla Helena, trobant-se a París, que porta el títol amb el seu nom alternatiu d’Alexandre. Apol·lo també es mostra amb la profetessa maleïda Cassandra que s’asseu a l’omphalos, el «melic del món». Tots ells estan en bon estat i tenen els arqueòlegs intrigats.

«Són de molt alta qualitat», va dir la doctora Sophie Hay, una arqueòloga britànica que ha passat gran part de la seva carrera treballant a Pompeia i porta el lloc al món a través de les xarxes socials. “El menjador sembla ser vagament únic en el sentit que normalment hi ha panells figuratius amb una vora al seu voltant, però els d’aquesta sala estan pintats directament sobre el fons. Així que és com si estiguessin fent alguna cosa nova, que és molt agradable, però òbviament mai van poder gaudir-ne».

La sala s’ha excavat completament, però fins i tot quan hi havia cinc metres de pedra tosca, Iovino podria identificar-la com un «triclini d’hivern». Va reconèixer que anava d’est a oest amb una gran obertura a l’extrem occidental, el que significa que estava dissenyat per agafar el màxim de sol possible a les nits d’hivern. També es va adonar de la pintura negra, que emmascarava el sutge dels llums d’oli que cremaven durant les nits fosques i, sobre aquest fons, els frescos es desprenien de les parets quan la posta de sol les tocava. A mesura que continuava l’excavació, es va descobrir un terra de mosaic blanc amb una vora negra, que hauria ajudat a reflectir l’última part del sol del dia.

És una altra troballa impressionant per a Iovino i el seu equip a l’excavació de l’insula 10, secció IX de Pompeia, una excavació que ha produït molts descobriments fascinants. L’ínsula és un bloc de la ciutat que sembla ser propietat d’un polític ambiciós anomenat Aulus Rustius Verus, i proporciona informació sobre gran part de Pompeia, des dels homes poderosos de la ciutat fins als seus esclaus, des del seu art fins a la seva economia.

 

El triclini sembla ser l’inici de les grans habitacions personals de Verus, però la primera secció excavada, que es va trobar l’any passat, tenia un costat més centrat en els negocis. Tot i que hi havia una certa grandiositat, inclòs un fresc que representava el que sembla ser la nostra primera evidència de pizza, també hi havia una fleca industrial i una bugaderia i uns barris d’esclaus amb finestres amb reixa per als treballadors. També hi havia tres cossos, dues dones i un nen d’uns tres anys. Podrien haver estat esclaus a la casa, i van morir quan el sostre es va esfondrar durant l’erupció.

No obstant això, el que podria ser més fascinant és que tota l’insula va comptar amb els constructors per fer alguna remodelació. Hi havia eines i materials d’obrer amb línies de teules deixades ordenades per la feina de l’endemà, que mai va arribar. És una imatge commovedora, però també una visió històrica important de com de bulliciosa i pròspera podria haver estat Pompeia just abans de l’erupció.

Sabem que hi va haver un terratrèmol l’any 62 dC, 17 anys abans de l’erupció, que va danyar greument la ciutat. És aquesta obra un senyal que encara s’estava reconstruint quan el Vesuvi va esclatar? O era indicatiu de l’arribada de nous diners a la ciutat? S’han trobat altres llocs de construcció anteriorment, i el descobriment d’un altra obra afegirà pes a la visió que Pompeia estava passant per un boom, anterior a la fatalitat.

 
Triclinium Casa del Tíasos Pompeia
Triclini amb frescos
Helena i Paris

La nova fase d’excavació, que aborda la luxosa casa de Verus, ofereix encara més proves d’aquesta feina. Potser es pot notar la presència addicional de constructors en els grafits sota una escala, que representa tant esportistes (gladiadors en aquest cas) com aquell grafiti preferit de sempre del grafiter: els genitals masculins. Aquest tram s’està excavant perquè hi havia motius per creure que podria col·lapsar-se, però, fins i tot després de segles de treball, un terç de Pompeia roman sense excavar i el pla és mantenir-ho de moment. Pompeia té 66 hectàrees, 49 de les quals han estat excavades.

«Fa cinquanta anys, aquest tipus d’excavació, hauria estat impossible per raons tècniques», va dir Gabriel Zuchtriegel, director del Parc Arqueològic de Pompeia. «Ens hauríem d’imaginar que potser d’aquí a 50, 100 o 200 anys la gent tindrà mètodes molt més sofisticats».

 
Desplaça cap amunt
Esta web utiliza cookies propias y de terceros para su correcto funcionamiento y para fines analíticos. Contiene enlaces a sitios web de terceros con políticas de privacidad ajenas que podrás aceptar o no cuando accedas a ellos. Al hacer clic en el botón Aceptar, acepta el uso de estas tecnologías y el procesamiento de tus datos para estos propósitos. Més informació
Privacidad