CASA DEL SENGLAR II
REGIO VIII.2.26
Excavacions: 1887, 1927
©míriamcolomer
La Casa del Senglar II (Casa del Cinghiale II) és una domus romana de l’antiga Pompeia que s’obre a la Via Regina, a Pompeia, Itàlia. Es distingeix per tenir dues plantes, estar encarada al mar gràcies a una gran terrassa i lluir uns mosaics molt elegants i treballats. La construcció original de la casa és samnítica i data del segle II aC. Posteriorment, en època romana la casa va experimentar diverses remodelacions, la més important de les quals fou la substitució d’una cisterna per una gran sala.
Planta superior de la casa del senglar
L'entrada i el vestíbul
A l’esquerra de l’entrada de la Casa del Senglar o Casa del Cinghiale s’hi va trobar una inscripció dedicada a Quintus Postumius Modestus escrit per Vesbinus tal com es mostra a CIL. Segons Epigraphic Database Roma. Es va trobar el 1816 i diu:
Q(uintum) Postumium quinq(uennalem)
[—-]c̣[um Vêsb]ino rog(at) [CIL IV 786]
Aquí estem parlant de Quint Postumi Modestus, testimoniat en diverses altres inscripcions.
Vegeu Corpus Inscriptionum Latinarum Vol. IV, 1871. Berlín: Reimer, p. 47, CIL IV 786.
Entrada de la Casa del Senglar, Casa del Cinghiale o Domus de Vesbinus. El vestibul acull un mosaic d’un senglar molt treballat: tessel·les negres retallen tot el perfil de l’animal, la pell es dibuixa amb un degradat de grisos i, el més extraordinari, les tessel·les vermelles que remarquen l’ull, la llengua i la ferida al seu llom dret.
La planta superior de la casa del senglar està disposada com totes les cases romanes típiques: un atri central amb impluvium, un triclini entrant a la dreta i diversos cubicula que envolten l’atri. Una cuina i una zona de servei es localitza a l’esquerra de l’entrada principal.
Aquest fresc del IV estil pompeià és una decoració mural pintada a la paret oest del vestíbul «b». Segons NdS(1): «Les parets estaven pintades de negre amb sòcol vermell. A la paret de la dreta (oest) al plafó central hi havia una figura femenina dempeus pintada (0,46 d’alçada), coronada amb fulles de falguera (frondes), amb túnica grisa i capa groga, sostenint a la mà esquerra un plat rodó amb fruita; i a la paret esquerra (est) hi havia una altra figura femenina coronada (0,48 d’alçada), amb túnica groga i capa verdosa, entre les mans hi tenia una torxa llarga».
(1) Vegeu Notizie degli Scavi di Antichità, 1888, (p. 512)
L'Atri
Atri toscà amb un gran impluvium. Al voltant de l’atri podem observar un paviment decorat amb petites tessel·les negres i blanques que formen un mosaic geomètric d’una gran precisió. Aquest conjunt ornamental no només aporta valor estètic, sinó que també reflecteix l’habilitat tècnica dels artesans romans. Un detall especialment rellevant és la disposició de les tessel·les blanques, que mantenen una distància exacta de 20 cm entre elles. Aquesta regularitat evidencia una planificació acurada i una execució meticulosa, característica de l’arquitectura i el disseny d’interiors de l’antiga Roma.
Els mosaics de la planta superior
La terrassa de la planta superior amb vistes al mar
Planta inferior
Escales, latrina i cuina
Al fons de la terrassa a la dreta hi ha unes escales molt estretes que baixen cap al subsòl de la casa. La primera sala que trobem al soterrani és una latrina, seguida d’una petita cuina per al servei.
Exedra
Cubiculum
Triclinium
El triclini està situat al final del passadís i té una gran finestra exterior que, possiblement, per restes que s’hi han trobat a les excavacions, ja disposava d’algun tipus de vidre primerenc que protegia l’espai del vent i del fred.
Aquest triclini de la casa del senglar és particularment important per disposar a cada paret lateral d’un orifici practicat al mur per a l’encaix de les bigues del moble. Podem veure encara restes de la taula de fusta del triclini conservades al mateix triclini.
El mosaic del terra és de cocciopesto o opus signinum amb un emblema en opus sectile que consistia en quadrats, triangles, rectangles i cercles de marbre de colors, amb una vora de mosaic blanc i negre. Segurament, per la geometria regular que té el rectangle central, va ser tallat expressament per a l’ocasió.
El sòcol estava decorat amb motius geomètrics, i les zones central i superior de les parets tenien canelobres i figures flotants.
Els frescos corresponen al tercer estil pompeià que, per resoldre els problemes d’humitats, estaven pintats sobre una superfície de pozzolana, un material volcànic propi de la zona vesuviana.
Un altre element distintiu del triclini i de la casa és l’originalitat i l’elaboració artística del fresc que decora el sostre amb motius florals geomètrics, considerat un exemple únic dins el panorama pictòric de Pompeia.
