temple d’asclepi
REGIo VIII.7.25
Primeres excavacions: 1766 i 1798.
El temple d'Asclepi
Asclepi (nom grec) i Escolapi (nom romà) són els noms del déu de la medicina amb què es va designar aquest temple de finals del segle III aC i inicis del II aC. Es va triar aquest nom perquè a les primeres excavacions del segle XVIII s’hi va trobar material mèdic i també una estàtua de la mateixa divinitat.
El temple d’Asclepi és de tipus itàlic sobre un altíssim podi tetràstil. L’edifici, de forma rectangular, es va construir sobre un eix central d’uns 22m de llarg i està delimitat per una tanca alçada en opus incertum (tècnica constructiva romana que usava carreus tallats de forma irregular, col·locats aleatòriament dins un mur).
L’altar estava construït sobre blocs de tova calcària amb volutes jòniques i fris dòric.
El 1766 es van trobar dues estàtues i un bust de terracota al costat del temple. Tot i que encara està en fase de discussió, s’identifiquen com Escolapi, Venus i Belladona respectivament.
Les tavernes adjacents
Segons els estudis de la Dra. Antonella Ciotola, al costat del santuari hi havia unes tavernes (a-c) on s’hi van trobar una àmfora, diverses ceràmiques i algunes monedes. La taverna (b) es configura clarament com un espai artesanal amb un pou i un petit forn.
La taverna (c) sembla tenir ús d’espai cultivat i s’hi van trobar restes votives molt petites com es pot observar a les imatges següents.
En una de les fosses també s’hi descobrir un cap de Silè i alguns thymiaterions ( timiateris, cremadors d’ensens)
