Últimes notícies sobre Pompeia
20 de Febrer 2026
La setmana vinent visitarem in situ Pompeia, la Villa di Poppea a Oplontis i Baiae i us en relatarem en directe les darreres novetats arqueològiques!
El jaciment arqueològic d’Oplontis, situat a Torre Annunziata i molt a prop de Pompeia, viu una nova fase d’excavacions i restauracions de gran importància. Els treballs se centren especialment en la Villa di Poppea, una de les vil·les romanes més espectaculars de la zona vesuviana.
Un dels espais que està generant més interès és el conegut com a “Salone dei Pavoni e delle Maschere”, un ambient d’alt valor artístic que destaca per la seva rica decoració mural en estil pompejà clàssic (II estil).
Baiae va ser una luxosa ciutat termal romana situada al golf de Nàpols, famosa per les seves aigües termals i el seu clima suau.
Durant la República i l’Imperi romà es va convertir en lloc d’estiueig de l’elit política i aristocràtica. Personatges com Juli Cèsar o Neró hi van tenir residències sumptuoses. La ciutat destacava per les seves vil·les amb terrasses, cúpules i complexes termals monumentals. Avui dia, part de Baiae resta submergida sota el mar a causa del fenomen volcànic del bradisisme.
Gener 2026
Noves descobertes a la Villa di Poppea a Oplontis 🏛️
En el jaciment de Oplontis (Torre Annunziata), proper a Pompeia, s’estan realitzant excavacions i restauracions importants a la Villa di Poppea, especialment al famós saló conegut com “Salone dei Pavoni e delle Maschere”. Aquest espai és un dels ambients més refinats de la vil·la, decorat en estil pompejà clàssic (II estil), i ha proporcionat nous fragments de frescos de gran qualitat que estan emergint a mesura que avança l’excavació.
Què s’hi ha trobat
Han descobert noves representacions pintades, com figures de paons i màscares teatrals, que donen nom al saló i que formen part d’una decoració mural molt rica i detallada.
- A més dels frescos, les excavacions han revelat impressions de troncs d’arbres del jardí original deixades per la llosa de lava de l’erupció, que ajuden a contextualitzar el disseny ornamental de l’espai.
21 Desembre 2025
Un estudi recent de l’MIT basat en unes obres inacabades de Pompeia (79 dC) ha aportat noves proves sobre com es fabricava el formigó romà i per què era tan durador.
Al jaciment s’hi van trobar materials secs preparats abans de barrejar-los, munts de materials ja barrejats que els constructors havien estat usant per crear el formigó, una paret que estava en procés de construcció i altres parets estructurals que ja estaven acabades, fet excepcional en arqueologia, que ha permès entendre millor el procés.
Masic i el seu equip d’investigadors van determinar que aquests minerals es van afegir mitjançant un procés conegut com a mescla en calent, en el qual els fragments de calç viva (quicklime) es combinaven amb ingredients secs com cendra volcànica (pozzolana). Després, s’hi afegia aigua, cosa que produïa una reacció química, una reacció exotèrmica, que generava calor i atrapava els clastos de calç en el formigó.
El resultat era un formigó amb capacitat d’autoreparar-se: quan es formen esquerdes, aquests fragments de calç reaccionen amb l’aigua i les segellen.
Aquest descobriment reescriu part del que sabíem sobre el formigó romà, complementant els textos antics de Vitruvi i Plini el Vell, i connecta amb altres exemples de formigó romà que mostra signes d’autoregeneració.
Tot i això, els autors adverteixen que no tot el formigó romà era d’alta qualitat i que encara cal investigar fins a quin punt aquesta tècnica estava estesa i si responia a problemes com els terratrèmols freqüents de la regió.
Si vols llegir l’article original complet punxa aquí
18 Desembre 2025
Ha estat recuperat d’una col·lecció privada dels Estats Units i retornat al Parc Arqueològic de Pompeia un fragment d’un fresc robat de la vil·la suburbana de Civita Giuliana, al nord de Pompeia. El fresc representa Hèrcules infant escanyant les serps enviades per Hera, amb la presència de Zeus (simbolitzat per l’àguila) i Amfitrió.
L’obra havia estat extreta il·legalment fa anys durant activitats de saqueig clandestí i formava part de la decoració d’una estança ritual, interpretada com un sacellum. El fragment ocupava originàriament la lluneta superior del mur posterior. Investigacions recents han permès atribuir-lo amb certesa a aquest espai, gairebé totalment espoliat (s’hi havien arrencat dotze panells i altres elements decoratius).
La recuperació s’emmarca en una operació conjunta entre institucions italianes (Fiscalia, Carabinieri TPC i Parc de Pompeia) i autoritats nord-americanes, dins d’un acord que ha permès el retorn a Itàlia de 129 peces. El cas s’insereix en les accions iniciades el 2017 contra el tràfic il·lícit de béns culturals a Civita Giuliana.
Segons els investigadors, la iconografia del fresc anticipava els dotze treballs d’Hèrcules, probablement representats als panells desapareguts del sacellum. Actualment s’estan fent anàlisis tècniques per estudiar una possible reintegració al context original. El fresc s’exposarà a partir de mitjan gener a l’Antiquarium de Boscoreale.
28 Novembre 2025
Pompeia, projecte RePAIR
Conclou la recerca per recompondre frescos fragmentats amb un “robot intel·ligent”
El projecte europeu RePAIR (Reconstructing the Past: Artificial Intelligence and Robotics Meet Cultural Heritage), finançat per la UE, arriba a la seva fi després de quatre anys de treball. La iniciativa ha desenvolupat una infraestructura robòtica guiada per intel·ligència artificial capaç de recompondre frescos trencats de Pompeia com si fossin un puzzle extremadament complex.
Les proves experimentals s’han dut a terme al Parc Arqueològic de Pompeia, i han demostrat que la robòtica i la IA poden facilitar en el futur la tasca dels arqueòlegs. Els estudis s’han centrat en dos conjunts de frescos icònics i fragmentaris:
els de la Casa dels Pintors treballant (malmesos el 79 dC i després pels bombardejos de la Segona Guerra Mundial),
i els de la Schola Armaturarum, destruïts per l’ensorrament del 2010.
El projecte ha estat coordinat per la Universitat Ca’ Foscari de Venècia i ha implicat institucions d’Itàlia, Europa i Israel, com l’Istituto Italiano di Tecnologia i la Ben-Gurion University. La infraestructura robòtica es va instal·lar a la Casina Rustica, rehabilitada per allotjar els equips tecnològics.
Després de digitalitzar els fragments, es van crear rèpliques artificials perquè els robots poguessin treballar sense manipular peces originals. A partir de les imatges, els algorismes intenten resoldre el puzzle i dos braços robòtics amb “soft hands” col·loquen els fragments segons la solució proposada.
Els investigadors subratllen la dificultat de la tasca: milers de fragments malmesos, sense un model final conegut i sovint barrejats amb peces d’altres obres. Per això, han desenvolupat tècniques avançades de IA i una interfície que permet als arqueòlegs interactuar amb el sistema.
Segons el director del parc, Gabriel Zuchtriegel, la IA serà clau en el futur de l’arqueologia, sempre que s’utilitzi amb criteris científics i ètics, especialment davant l’enorme quantitat de dades generades pels jaciments.
31 Octubre 2025
S’ha anunciat que el Parc Arqueològic de Pompeia amplia els seus serveis per fer la visita més accessible i multisensorial per a tots. En concret: s’han instal·lat suports tàctils amb relleus d’alta definició, codis QR vinculats a descripcions en àudio i vídeos en llengua de signes italiana (LIS), models 3D, i cartelleria en Braille.
Així, es millora l’experiència de visites per a persones amb discapacitats visuals o auditives.
Més a https://pompeiisites.org/comunicati/pompei-si-esplora-con-tutti-i-sensi-accessibilita-e-nuove-tariffe-di-ingresso-dal-12-gennaio/
Agost 2025
Pompeia va ser reocupada després de l’erupció del Vesuvi, segons noves troballes arqueològiques
Noves excavacions arqueològiques a Pompeia revelen que, malgrat la devastadora erupció del Vesuvi l’any 79 dC, alguns supervivents van tornar a viure entre les ruïnes de la ciutat romana. Les evidències indiquen que Pompeia va ser parcialment reocupada per persones que no podien permetre’s començar una nova vida en altres llocs i per d’altres que buscaven objectes de valor entre les restes.
Segons Gabriel Zuchtriegel, director del parc arqueològic de Pompeia, el que va emergir no va ser una ciutat com abans, sinó un aglomerat precari, una mena de campament o favela romana, construït entre les estructures encara recognoscibles de l’antiga ciutat.
Els investigadors expliquen que aquestes persones vivien en condicions molt precàries, sense accés a les infraestructures pròpies d’una ciutat romana. Els pisos superiors d’antics edificis van ser reutilitzats com habitatges, mentre que les plantes baixes es transformaven en cellers, forns o molins.
Encara que ja s’havia detectat anteriorment alguna activitat posterior a l’erupció, sovint aquests indicis van ser eliminats durant excavacions del passat, en la cursa per descobrir mosaics i frescos ben conservats.
Aquesta nova recerca aporta una visió inèdita de la vida a Pompeia després de la catàstrofe, i reforça la importància de conservar totes les etapes d’ocupació del jaciment, no només les anteriors a l’erupció.
Juliol 2025
Ha estat retornat a Pompei un mosaic eròtic robat per un oficial nazi en temps de la Segona Guerra Mundial.
Més al Blog
Del 16 d'abril 2025 al 31 gener 2026
Exposició «Ser dona a Pompeia». Frescos, relleus funeraris recentment descoberts, grafits, inscripcions… tot sobre l’univers femení de Pompeia. A la Palestra Gran.
Maig 2025
Torna a obrir al públic l’Antiquari de Pompeia. El museu s’ha renovat i s’ha millorat el recorregut per fer-lo més espaiós i cronològic.
Març 2025
A partir del 21 de novembre de 2024 reobrirà al públic la Casa de la Font Petita, després de diversos treballs de restauració.
A partir del 15 de novembre de 2024 Pompeia limitarà el nombre de visitants diaris després de rebre’n més que mai.
La ciutat ha anunciat limitacions per evitar el turisme massiu i protegir el jaciment arqueològic.
La limitació de visitants anirà acompanyada de l’aplicació de franges horàries entre l’1 d’abril i el 31 d’octubre: 15.000 persones podran entrar-hi entre les 9.00 i les 12.00, i 5.000 més fins a les 17.30.
A més, les entrades seran nominatives i els visitants hauran de presentar el document d’identitat quan comprin les entrades.