casa del poeta tràgic
regio VI.8.5
Excavada el 1824 i el 1825.
©míriamcolomer
Com era la Casa del Poeta Tràgic?
Era una casa petita però exquisidament decorada, de finals del segle I aC de disseny samnita. No sabem què s’hi venia exactament a les botigues, però a la de l’esquerra s’hi van trobar joies: arracades, braçalets, collarets i anells d’or i perles. Això no obstant no és suficient per afirmar que fos una joieria.
Tenia unes poques finestres petites i un balcó de fusta molt comú en aquella època, però que se’n van conservar pocs justament a causa del seu material (fusta).
A l’esquerra del portal, al marc de la porta hi havia escrit un anunci en suport a Marco Holconio, que presentava candidatura com a edil, i un altre de Gayo Gavivio. Sembla que el propietari hi va donar permís. Seria massa agosarat usar el marc de la porta de la casa d’un particular sense demanar-li’n permís.
Podem deduir, per les restes, que la porta era de grans dimensions, solida i esplendorosa; gairebé ostentosa, feta de de metall i claus, que posava una gran barrera al món exterior.
El nom donat a la casa és per un fresc del tablinum on un oracle prediu el futur a Alcestis i Admet. En un primer moment, els excavadors van pensar, erròniament, que l’escena representava un poeta que recitava els seus versos.
L'entrada
Segons Niccolini, per moltes circumstàncies és evident que aquest edifici tenia un segon pis. Les dues botigues tenen un llindar de piperno (roca eruptiva de Campània), amb els buits habituals per al tancament exterior: les parets estan pintades de vermell a la part inferior, i a la part superior amb un to groguenc, en el qual apareixen algunes caselles.
A la botiga de l’esquerra del porxo hi ha tres grans trossos de piperno al terra, que se succeeixen, alçant-se diversos pams del terra. Les nombroses joies que s’hi van trobar van fer que alguns creguessin que la casa pertanyia a un antic joier, que conservava una quantitat molt gran de joies precioses. Els dos comerços tenien comunicació amb el porxo de VI.8.5, i per tant tenien certa dependència del propietari de la casa. Després d’una detallada observació, Mazois, Bechi i Raoul-Rochette van deduir que aquestes tabernae estaven destinades a la venda de gra, fruita i altres productes bàsics de les finques agrícoles del propietari.
Al pilar dret escrit en vermell hi trobem escrit:
M(aercum) Holconium
C(aium) Gavium aed(iles) [CIL IV 262]
L’entrada està decorada al quart estil amb panells grocs separats per amples bandes vermelles sobre un fris vermell inferior. Té un terra de mosaic en blanc i negre que mostra el conegut mosaic d’un gos en una cadena, «compte amb el gos“. A banda i banda del passadís hi havia sengles portes que donaven a les botigues.
A la imatge s’hi pot observar un embornal (obertura per evacuar l’aigua) i el collar vermell del gos.
L'atri
A diferència de la majoria de les cases de Pompeia, l’atri estava ricament decorat amb sis grans frescos que representaven escenes de la Ilíada. És força inusual trobar frescos referents a l’antiguitat mítica en els atris de les cases pompeianes.
Imatges de la Ilíada a l'Atri
Totes les dones són subjectades pel canell però miren fixament l’espectador.
Cubiculum i Tablinum
Els bessons Phrixus i Helle. Tots dos fugen perquè la seva madrastra té la intenció de matar-los. La seva mare, en canvi, els ajuda enviant-los un marrà (mascle de l’ovella). Phrixus no té prou força i la germana Helle, cau al mar i s’ofega. Phrixus porta tapats els genitals i Helle no, de manera que tot i que el centre de la imatge és ell, la noia pren tot el protagonisme.
El tablinum està decorat al quart estil amb una zona central taronja sobre un fris vermell inferior. A la paret est hi havia el fresc d’Alcestis i Admet ara al museu de Nàpols. El tema del fresc és el lliurament a Admet de l’oracle que va declarar que havia de morir a no ser que algú es presentés voluntari per morir al seu lloc.
Admet té una túnica fosca sobre els genolls amb l’espasa recolzada a la cama. Alcestis està vestida amb un quitó groc amb un mantell verd brillant. Darrere de les cortines verdes hi ha els pares d’Admet. Apol·lo, amb el seu arc i carcassa, es troba darrere d’una paret amb una musa.
Segons Mau es tracta d’un mosaic d’un actor que prepara l’escenari i que es va trobar al terra del tablinum. La funció que faran no és una comèdia ni una tragèdia. És un “drama satíric”, una peça burlesca del teatre de l’Atenes del segle V aC. Els dos personatges de l’esquerra van disfressats de mascle cabró, qui portava el cor d’aquest tipus d’espectacles. La resta no estan del tot llestos per a la funció i n’hi ha un que encara s’està posant la disfressa (també de mascle cabró). Al centre, el director. Hi veiem algunes màscares, un element freqüent a les pintures pompeianes.
Peristil
Al peristil s’hi ha trobat la carcassa d’una tortuga, probablement la mascota d’algú de la casa i al darrere del jardí un taller d’elaboració de draps, la qual cosa fa pensar que des de la casa se sentirien fortes pudors i sorolls.
En dues columnes hi havia escrit Publio Aninio que podria ser el nom de l’amo de la casa.
Més enllà del triclini, a la paret posterior del peristil, hi havia un fresc conegut com el Sacrifici d’Ifigènia. S’hi veia com s’havia d’oferir Ifigènia en sacrifici a Artemisa per tal que es pogués produir una sortida favorable d’Aulis. A l’esquerre, Agamèmnon, el pare, es tapa la cara. El fresc es troba ara al Museu Arqueològic Nacional de Nàpols.
Cubiculum. Sala l.
Triclinium (p)
El triclini (p) s’obre a l’angle nord-est del peristil. Decorades al quart estil, cadascuna de les tres parets conté tres plafons grocs separats per escenes d’una arquitectura fantàstica sobre un fris negre inferior. Als panells centrals de cada paret hi ha grans escenes mitològiques, inclosa la de Teseu quan va embarcar en un vaixell que deixava enrere Ariadna. Els panells exteriors contenen les estacions representades per figures flotants. Atena, flotant al darrere observa el que està passant. Destaquem també la riquesa del mosaic central.
La cuina (o)
Segons estudis recents que cita Mary Beard (Pompeya, 2014), a la Casa del Poeta Tràgic hi habitaven unes quaranta persones! Ella creu, però, que la xifra és exagerada perquè la ciutat tindria una població global d’uns 34.000 habitans, i en canvi sembla força probable que la població de Pompeia fos d’unes 20.000 persones.
El disseny interior de la mansió del princep Jérôme Montaigne (cosí de Napoleó III) de París imita la Casa del Poeta Tràgic. Ell i els seus amics es divertien disfressant-se amb togues i fingien ser romans. La feu construir el 1855 i fou destruïda el 1891.
