Arqueologia

Vas egípci trobat al thermopolium Regio V Pompeia

un vas d’estil egipci

UN RECIPIENT D’EGIPTE EN UN MAGATZEM DEL DARRERE D’UNA BOTIGA DE POMPEIA

L’espai de servei d’un establiment de menjar al carrer revela un recipient preciós, vitrificat, reutilitzat a la cuina.

Una sítula (vas) de pasta vitriada, amb escenes de caça d’estil egipci, produïda a Alexandria d’Egipte, ocupava el centre de la cuina del Thermopolium de la Regió V, l’establiment de menjar al carrer excavat parcialment entre 2020 i 2021. El recipient vitrificat, que habitualment apareix a la zona vesuviana com a element preuat de decoració de jardins i espais representatius, havia estat aquí reutilitzat com a recipient de cuina. Les anàlisis posteriors als treballs de restauració en curs, s’espera, podran revelar-ne el contingut.

Les noves excavacions iniciades el 2023 a la zona de la Regió V de Pompeia, amb la finalitat de millorar les condicions de conservació dels espais adjacents al Thermopolium, han posat al descobert els espais de servei i el petit apartament del primer pis on vivien els responsables de l’establiment. A l’espai de la planta baixa amb el foc de cuina s’han trobat encara al seu lloc els instruments utilitzats per a la preparació dels aliments (morters, cassoles) i nombroses àmfores de vi de procedència mediterrània.

“Veiem aquí una certa creativitat a l’hora de decorar espais sagrats i profans —és a dir, l’altar domèstic i la cuina— amb objectes que testimonien la permeabilitat i la mobilitat de gustos, estils i, probablement, també d’idees religioses a l’Imperi Romà —explica el director Gabriel Zuchtriegel—. I observem aquest fenomen no pas a un nivell elitista, sinó en el magatzem del darrere d’una popina, un establiment de menjar al carrer de Pompeia, és a dir, en un nivell mitjà o baix de la societat local, que, tanmateix, es revela essencial en la difusió de formes culturals i religioses orientals, entre les quals els cultes egipcis i, més tard, també el cristianisme.”

 

Termopolium Rebio V Excavacions 2025
©pompeiisites

En el moment de l’erupció, l’espai contigu al Thermopolium feia la funció d’espai de servei. Els ambients estaven organitzats de manera funcional: un petit bany es trobava al costat d’una entrada que donava al carreró anomenat dels Balcons; una altra zona servia per a l’emmagatzematge d’àmfores i altres recipients per a la conservació de líquids. L’espai restant estava ocupat per objectes utilitzats en l’elaboració, la cocció i la conservació dels aliments.

Entre les peces més interessants recuperades hi ha la sítula en faiança (material ceràmic fet d’argila) ricament decorada, testimoni dels intercanvis comercials i culturals que caracteritzaven Pompeia.

Sítula o vas per recollir aigua del pou. Regio V Pompeia Termopolium
©pompeiisites

El pis superior de l’espai de servei estava dividit en dues petites estances, una de les quals decorada amb pintures del quart estil, amb arquitectures il·lusionistes en perspectiva i un paviment de color groc. L’habitació estava moblada amb peces que potser tenien revestiments de marbre policrom i amb objectes personals guardats en caixes de fusta molt ben ornamentades.

El projecte de manteniment extraordinari i consolidació d’aquests espais ha inclòs també la restauració dels elements arquitectònics i decoratius descoberts en intervencions anteriors, amb l’objectiu de preservar-ne la bellesa i la integritat. Per protegir els espais de l’acció dels agents atmosfèrics i conservar adequadament les restes, s’han instal·lat cobertes desmuntables especialment dissenyades per integrar-se harmònicament amb el context arqueològic. A més, un sistema d’il·luminació permetrà, ressaltant-ne els detalls, admirar el conjunt de manera més adequada.

Més informació aquí. 

un vas d’estil egipci Llegeix més »

Vista Angular zenital Villa Misteris Pompeia

Noves excavacions a la Vil·la dels Misteris

26 d'agost de 2025

Descobriments recents i història de la Vil·la

La Vil·la dels Misteris ja havia estat excavada el 1909/10 i restaurada per Amedeo Maiuri el 1929/30. No obstant això, abusos urbanístics i excavacions il·legals van obligar a establir un protocol de protecció amb la Procura della Repubblica di Torre Annunziata. 

Segons fonts del parc, el projecte actual no només busca ampliar el coneixement arqueològic, sinó també afavorir la legalitat i el desenvolupament sostenible del territori.

Villa Misteris google maps Pompeia
©pompeiisites

Intervencions de protecció i accessibilitat

S’han eliminat construccions il·legals, com un restaurant modern, i s’han adquirit terrenys per protegir la vil·la. També s’han planificat rutes de mobilitat lenta que connecten la Vil·la amb l’Ager Pompeianus i altres jaciments, alhora que s’han restaurat camins rurals per millorar l’accessibilitat i la revalorització del patrimoni.

Villa Misteris google maps restaurant expropiat
©pompeiisites
Ager pompeianus VIlla Misteris, Casa Ciceró i Villa Diomedes
©pompeiisites

Excavacions i descobertes 2023-2024

Les excavacions recents han permès identificar nivells de les erupcions del Vesubi (79 dC i 1824) i descobrir restes arqueològiques com fragments ceràmics, sistemes hidràulics, cisternes i canals de distribució d’aigua que abasteixien la Vil·la.

Al front nord-oest, els treballs arqueològics han revelat murs i estructures relacionades amb l’antic barri servil de la Vil·la dels Misteris, situat a la Via dels Sepulcres.

Villa Misteris google maps excavacions 23-24 Area excavada
©pompeiisites
Sistema d'aigua Villa Misteris pous i conductes Pompeia
©pompeiisites

Noves excavacions a la Vil·la dels Misteris Llegeix més »

Toga romana de color porpra de Tir amb detalls daurats, símbol de poder i luxe a l’Antiga Roma

el color porpra

12 d'agost de 2025

Per què els romans antics pagaven una fortuna pel color porpra — més que per la plata

El porpra potser no és avui un dels colors més habituals a la roba, però qui el vulgui —com han demostrat algunes figures culturals— pot obtenir-lo fàcilment, sense necessitat de pertànyer a l’aristocràcia. A l’antiguitat, però, això era impensable. Molt abans de la invenció dels tints sintètics, tota la gamma de colors provenia de la natura, i algunes fonts naturals eren molt més escasses i difícils d’obtenir que d’altres.

Per produir el famós porpra de Tir (Tyrian purple) calia extreure el mucus de cargols marins, i no de qualsevol: només tres espècies específiques, conegudes col·lectivament com a murex, servien per aconseguir el tint.

Aquest porpra era gairebé immune al rentat i a les inclemències del temps, a diferència dels tints vegetals habituals, i potser aquesta durabilitat va inspirar la llegenda que el va descobrir Hèrcules.

Producció costosa i exclusivitat imperial

La recepta exacta del porpra de Tir no s’ha replicat mai amb èxit a l’actualitat. Les fonts antigues apunten que es necessitava un treball quasi herculià per produir-lo: cada 10.000 cargols murex donaven només un gram de tint.

Fins i tot els senadors romans només en portaven una franja a la toga (laticlavi). El vestit completament porpra estava reservat a generals triomfants i emperadors. En certs períodes, com sota l’emperador Neró, el porpra més intens estava prohibit per llei al poble.

El color més car de l’Antiga Roma

El preu era prohibitiu:

  • A la Grècia clàssica, una capa porpra costava 3 mines (300 dracmes), quan una família de quatre podia viure còmodament amb 200 dracmes l’any.

  • El millor teixit porpra podia valer el seu pes en plata, i una peça especialment luxosa podia arribar a 2 talents (12.000 dracmes).

  • A l’època de Cèsar August, un legionari cobrava 900 sestercis l’any, mentre que una capa de porpra de segona categoria podia costar 10.000 sestercis.

  • Segons l’Edicte de Preus de Dioclecià, uns pocs quilos de seda porpra es podien intercanviar per 75.000 pintes de cervesa, 7.500 mamelles de truja, 750 faisans, un lleó mascle de primera qualitat i 150 litigis.

El símbol suprem de poder

El porpra de Tir no era només un color: era un símbol de poder, riquesa i estatus social a l’Antiga Roma i altres civilitzacions mediterrànies. Vestir-lo era una declaració política i econòmica, un privilegi literalment més valuós que la plata, reservat a una minoria selecta.

Font : https://www.openculture.com/category/history
Com elaboraven els grecs i els romans el tint porpra tan apreciat a l'antiguitat?

el color porpra Llegeix més »

Hospici Albinus il·lustració Piranesi

actualització de l’hospici d’albinus

(il·lustració de Giovanni Battista Piranesi)
6 agost de 2025
Luigi Cicala al workshop Pompeia, juliol 2025

Seguim l’anàlisi iniciada el setembre del 2024, i oferim una actualització de l’hospici d’Albinus a partir de la presentació de Luigi Cicala al taller d’estiu sobre les darreres excavacions dut a terme a la mateixa ciutat de Pompeia el juliol d’aquest any.

L’Hospitium d’Albinus, Hospici d’Albinus,  localitzat a la Regio VI, ínsula 17, número 1 de Pompeia, molt a prop de la Porta d’Herculà, és una fonda romana excavada ja l’any 1769, destinada a viatgers, comerciants i carros que accedien a la ciutat. Aquesta estructura d’acollida disposava de dormitoris, cuina, latrina i estables, i és un dels exemples més complets de serveis públics a la Pompeia antiga. A més, conserva un impressionant criptopòrtic subterrani i un sistema de canalització d’aigües pluvials i residuals molt ben conservat, que mostra l’alt nivell d’enginyeria hidràulica romana. Aquesta fonda urbana posa de manifest com la ciutat s’articulava entorn del comerç, el trànsit i l’hospitalitat, i constitueix un punt d’interès clau per als amants de l’arqueologia romana i de l’urbanisme a l’antiguitat.

Hospici Albinus Planol general Pompeia
plànol general
Hospici d'Albinus Plànol general i criptoportic
situació del criptopòrtic
Hospici Albinus Criptoportic Pompeia
criptopòrtic
Hospici Albinus Mur Pompeia
sala i
Hospici Albinus Bassa Pompeia
bassa
Hospici Albinus Sistema canalització aigua Pompeia
sistema de canalització i cisternes

La figura d’aquest tal «Albinus» no està documentada en fonts arqueològiques o epigràfiques. El nom podria reflectir un cognom genèric o referència moderna, però no implica la identificació d’una persona concreta amb documentació acreditada.

Hospitium Albinus Pompeia

actualització de l’hospici d’albinus Llegeix més »

Regio VIII Insula 6

Novetats a la Regio VIII Insula 6

Resultats de les darreres excavacions dutes a terme per Marco Giglio

5 agost de 2025

Hi ha novetats a l’Insula 6 de la Regio VIII de Pompeia.  Aquesta insula és un dels conjunts arqueològics més interessants per entendre l’evolució urbana de la ciutat antiga. Situada al costat del Fòrum Triangular, conserva estructures d’època samnítica amb columnes de tova grisa del segle II aC i reformes posteriors al terratrèmol de l’any 62 dC. Aquesta insula ofereix una estratigrafia completa que reflecteix les diferents fases de la història de Pompeia.

L’Insula 6 de la Regio VIII de Pompeia fou excavada a principis del segle XX per Innocenzo Dall’Osso, i als anys trenta ampliada per Amedeo Maiuri. A la part occidental s’hi va localitzar un forn romà construït damunt una gran cisterna subterrània per a la retenció d’aigua, juntament amb dos pous. A l’extrem oriental s’estenia un ampli jardí, possiblement utilitzat com a hort domèstic o espai productiu.

Novetats a la Regio VIII Insula 6 Llegeix més »

Mosaic robat pels nazis

Retornat un mosaic robat de Pompeia

Retornat un mosaic robat de Pompeia. 

Un mosaic eròtic ha estat recentment retornat a la ciutat després que a la Segona Guerra Mundial els nazis el robessin.

Datat entre finals del segle I aC i principis del I dC, possiblement adornava el paviment d’una habitació privada.

Havia estat sostret per un oficial nazi durant la II Guerra Mundial, va acabar com a regal i va restar a Alemanya com a propietat privada; els hereus el van retornar a Itàlia quan en van descobrir l’origen .

Gabriel Zuchtriegel, director del parc arqueològic, va dir que la peça representa “la rutina de l’amor domèstic”, mostrant una intimitat quotidiana i la subtil expressió d’“avorriment” del personatge masculí.

L’obra està pendent d’estudi a l’Antiquarium de Pompeia i s’exposarà properament amb una avaluació arqueomètrica per intentar localitzar-ne l’emplaçament original.

Imatge retornada a Pompeia després de ser robada pels nazis
The Guardian

Retornat un mosaic robat de Pompeia Llegeix més »

descobertes dues noves cases a la regio V

Descobertes dues noves cases a la Regio V de Pompeia.

En el marc de la intervenció “Restauració, excavació i valorització de la Casa de Leda – Regio V, ínsula 6 – Via del Vesuvi”, finançada per la programació ordinària del Parc Arqueològic de Pompeia, han aparegut dues noves cases, respectivament al nord i al sud de la Casa de Leda: la Casa V, 6, 14 (Rispoli, Zuchtriegel 2023) i la Casa d’Hel·le i Frixos (Una primera descripció de la domus es troba a Argento et al. 2024). Aquesta última rep el nom del quadre mitològic present al triclinio de la casa, descoberta com a resultat d’un projecte d’ampliació de l’excavació de la Casa de Leda cap a l’est i el sud.

Fresc 1 Hel·le i Frixos Pompeia
©pompeiisites

descobertes dues noves cases a la regio V Llegeix més »

Relleus Porta Sarno Pompeia

Nou relleu funerari a porta sarno

3 d'abril de 2025

S’ha trobat un nou relleu funerari a Porta Sarno.

Arqueòlegs de la Universitat de València, sota la direcció de Llorenç Alapont, han descobert un relleu funerari de mida real a la necròpolis de Porta de Sarno de Pompeia, on hi ha esculpida de manera molt realista una parella. Està datada en època republicana (s II-I aC).

Aquesta parella és un jove matrimoni entretallat en tova a mida natural (1,75 m).

La figura masculina vesteix amb una toga i calça calcei patricii, una bota que arribava fins a la meitat de la canyella i era símbol d’alt estatus social.

Toga masculina relleu Porta Sarno Necropolis Pompeia
©pompeiisites
Calçat masculí relleu Porta Sarno Necropolis Pompeia
©pompeiisites

La figura femenina del relleu de la Porta Sarno, per contra, se la representa amb un collar de mitja lluna i vestida amb un gran mantell, himation, sobre la túnica,chiton, seguint el model hel·lenístic. El braç esquerre està flexionat i subjecta un pergamí. A la dreta porta un aspergillum de fulles de llorer o olivera, usat per beneir i purificar espais religiosos. Això indica que la dona era una sacerdotessa de Ceres, deessa vinculada a la fertilitat.

Pergamí i himation i joies femenina relleu Porta Sarno Necropolis Pompeia
©pompeiisites
Pergamí femenina relleu Porta Sarno Necropolis Pompeia
©pompeiisites
Aspergillum de llaurer femenina relleu Porta Sarno Necropolis Pompeia
©pompeiisites

És, doncs, un grup escultòric molt important, tant pel seu realisme i qualitat, com per la peculiaritat de l’aparició d’una sacerdotessa sostenint objectes religiosos.

Dibuix parella relleu Porta Sarno
©pompeiisites
Relleus Porta Sarno Pompeia
©pompeiisites

Podeu veure actualment aquest nou relleu funerari de la Porta Sarno a l’exposició Essere donna nell’antica Pompei  a la Palestra Grande de la mateixa ciutat arqueològica fins al 31 de gener de 2025.

Nou relleu funerari a porta sarno Llegeix més »

Estudi sobre pigments als frescos de Pompeia

25 de març 2025

Un estudi al Journal Arqueologichal Science sobre pigments als frescos de Pompeia permet reconstruir els tons i la vivesa dels frescos originals. Les investigacions desvetllen la composició i la textura dels pigments. Revelen l’absència de pigments purs; tots són barreges de 2 o més colors.

Els colors omnipresents com a components addicionals a les barreges dels pigments són el blau egípci i el plom vermell.

Estudi sobre pigments als frescos de Pompeia Llegeix més »

Mosai Alexandre el Gran Casa del Faune Pompeia Pompei Pompeii Pompeya

mosaic d’alexandre el gran

Novetats del mosaic d' Alexandre el Gran de la Casa del Faune

24 de març 2025

Investigacions recents a PLOS ONE:

https://journals.plos.org/plosone/article?id=10.1371/journal.pone.0315188#sec013 van revelar la composició del mosaic i van desvetllar els seus orígens diversos. El grup de recerca va analitzar les tessel·les mitjançant tècniques no invasives, com ara fluorescència de raigs X portàtil (pXRF), espectroscòpia Raman i termografia infraroja. Aquestes anàlisis van identificar deu colors diferents, compostos per materials procedents de tot l’Imperi Romà, incloent Itàlia (marbre de Carrara), Grècia (serpentinites) i la península Ibèrica (basalt). Algunes tessel·les van ser rastrejades fins i tot a pedreres de Tunísia, testimoni de l’immens esforç invertit en aquesta obra monumental de fa més de 2.100 anys.

Tessel·les Mosai Alexandre el Gran Casa del Faune Pompeia Pompei Pompeii Pompeya
Fig 4. Representative OM images of colored tesserae. Representative OM images of colored tesserae belonging to Group 1 (A-M), Group 2 (N-P), Group 3 (Q-V) and Group 4 (W-X). Scale bar: 2 mm. Description of the groups in the text. https://doi.org/10.1371/journal.pone.0315188.g004

Des del seu descobriment, el mosaic d’Alexandre, s’ha enfrontat a reptes relacionats amb la seva preservació i restauració anteriors. Es van aplicar capes de guix i cera per consolidar l’estructura durant el seu trasllat a MANN l’any 1843. Aquestes reparacions, tot i que ofereixen una protecció temporal, han contribuït a la degradació superficial a través de diversos processos químics i ambientals. La imatge multiespectral i les investigacions endoscòpiques de la part inferior del mosaic documenten els buits i els residus adhesius dels primers intents de recol·lecció, posant de manifest les zones de debilitat estructural. Les imatges tèrmiques també han revelat més deformacions i inestabilitat als morters, la qual cosa suscita serioses preocupacions per la conservació que s’està duent a terme actualment.

mosaic d’alexandre el gran Llegeix més »

Desplaça cap amunt
Esta web utiliza cookies propias y de terceros para su correcto funcionamiento y para fines analíticos. Contiene enlaces a sitios web de terceros con políticas de privacidad ajenas que podrás aceptar o no cuando accedas a ellos. Al hacer clic en el botón Aceptar, acepta el uso de estas tecnologías y el procesamiento de tus datos para estos propósitos. Més informació
Privacidad