sepultura

Les excavacions arqueològiques desenvolupades a la zona de San Paolino, a l’exterior de Porta Stabia, han permès identificar les restes de dues víctimes de l’erupció del Vesuvi de l’any 79 dC. La troballa aporta noves dades sobre els intents desesperats dels habitants de Pompeia per fugir de la ciutat durant les darreres hores de la catàstrofe.

Les restes van aparèixer a poca distància l’una de l’altra, però en nivells estratigràfics diferents, fet que indica que els dos individus van arribar a aquell punt en moments diferents de l’erupció. Aquest detall permet reconstruir amb més precisió les fases finals de la fugida dels pompeians.

Un jove amb caligae intentant escapar

La primera víctima correspon a un home jove, d’entre 18 i 20 anys, amb una alçada aproximada de 166 centímetres. Entre les restes es van localitzar els claus de ferro de les seves caligae, les característiques sandàlies utilitzades en època romana.

Els estudis indiquen que aquest individu havia aconseguit sobreviure a les primeres fases de l’erupció i que probablement va intentar abandonar la ciutat durant una breu pausa de l’activitat volcànica. Finalment va morir quan els corrents piroclàstics van assolir la zona durant el segon dia de l’erupció.

Un home protegit amb un morter de terracota

La segona víctima, un home d’uns 35 anys, ofereix una de les imatges més impactants dels darrers descobriments arqueològics de Pompeia. El seu esquelet va ser localitzat en posició fetal mentre sostenia un morter de terracota sobre el cap, probablement utilitzat com a protecció contra la intensa pluja de lapil·li.

Aquesta escena recorda directament el relat de Plini el Jove, que descriu com molts fugitius es cobrien el cap amb diferents objectes per protegir-se dels materials volcànics que queien del cel.

Entre els objectes associats a aquesta víctima es van recuperar una llàntia d’oli, que probablement utilitzava per orientar-se en la foscor provocada pels núvols de cendra, un anell de ferro i una petita bossa amb deu monedes de bronze.

Noves dades sobre la fugida dels habitants de Pompeia

La descoberta reforça la hipòtesi que nombrosos habitants van intentar abandonar Pompeia durant l’erupció, dirigint-se cap als accessos de la ciutat i les zones costaneres. Aquest fet podria explicar per què el nombre de víctimes documentades dins del nucli urbà és inferior al que es podria esperar per a una ciutat amb milers d’habitants.

A més, les restes aporten informació valuosa sobre les condicions extremes que van haver d’afrontar els supervivents: foscor gairebé absoluta, pluja constant de lapil·li i la progressiva arribada de les devastadores corrents piroclàstiques.

Una troballa excepcional per comprendre les últimes hores de Pompeia

Les primeres anàlisis arqueològiques i antropològiques permeten reconstruir amb gran detall els darrers moments d’aquestes dues persones. Més enllà del seu valor científic, la troballa ofereix un testimoni profundament humà de la tragèdia que va posar fi a la vida de la ciutat romana de Pompeia l’any 79 dC.

Les investigacions continuen i podrien aportar noves dades sobre les rutes d’evacuació i el comportament dels habitants durant una de les erupcions volcàniques més conegudes de la història.