L’ús del polybolos
Un estudi recent: From Pompeii to Rhodes, from Survey to Sources: The Use of Polybolos, Adriana Rossi, Silvia Bertacchi, Veronica Casadei, aporta noves proves sobre l’ús d’una avançada màquina d’artilleria a Pompeia: el polybolos, una ballesta repetitiva capaç de llançar dards de manera contínua. La recerca destaca la clara coincidència entre la descripció dels impactes feta per Filó de Bizanci (segle III aC) i unes marques arqueològiques molt concretes: cavitats quadrangulars alineades en corba, detectades durant les campanyes digitals del 2024.
Els models 3D generats han permès analitzar aquestes traces com a casos d’estudi dins del projecte interdisciplinari SCORPiò-NIDI (PRIN22), combinant arqueologia, enginyeria i estudis militars. Gràcies a aquest enfocament, els investigadors han pogut aproximar-se a la reconstrucció del funcionament de l’artilleria romana i dels seus principis tècnics.
Un dels aspectes més innovadors és la possibilitat de determinar el “mòdul dimensional” de l’arma —és a dir, les proporcions del polybolos— a partir de l’anàlisi balística digital. Aquesta metodologia obre noves vies per validar hipòtesis i reconstruir armes antigues amb gran precisió.
L’estudi també estableix connexions amb investigacions anteriors i proposa una base sòlida per a futurs treballs, amb l’objectiu de verificar definitivament l’ús del polybolos durant el setge de Pompeia. En aquest context, la relació històrica amb Rodes, centre destacat d’innovació militar a l’antiguitat, aporta un marc clau per entendre la possible introducció d’aquesta tecnologia.
El context històric únic de Pompeia—conquerida per les tropes romanes de Lucius Cornelius Sulla durant el setge de la ciutat l’any 89 aC, sepultada per la catastròfica erupció del Vesuvi l’any 79 dC, parcialment desenterrada i encara en excavació durant les primeres dècades del segle XX—garanteix l’autenticitat cronològica de les empremtes, objecte principal de l’estudi, localitzades al tram nord de les muralles fortificades.
Aquestes traces originals han sobreviscut de manera gairebé miraculosa a restauracions romanes, desastres naturals, els bombardejos de la Segona Guerra Mundial, processos d’erosió i intervencions del segle XX que no sempre van ser conscients del valor històric de les marques presents a les estructures defensives.
Més informació aquí
L’ús del polybolos Llegeix més »
