©míriamcolomer
La Piscina Mirabilis és una de les obres d’enginyeria hidràulica més impressionants del món romà. Situada prop de l’antiga Baiae, al municipi actual de Bacoli, aquesta enorme cisterna subterrània servia per emmagatzemar aigua destinada a la flota romana estacionada a Misenum, la base principal de la marina imperial al golf de Nàpols.
Construïda a finals del segle I aC, probablement durant el regnat de August, la Piscina Mirabilis formava part del gran sistema hidràulic de l’Aqua Augusta, també conegut com a aqüeducte del Serino. Aquest aqüeducte portava aigua des de les muntanyes de l’interior de Campània fins a diverses ciutats i instal·lacions militars de la regió.
La cisterna és famosa per les seves dimensions monumentals: fa aproximadament 70 metres de llarg, 25 metres d’ample i uns 15 metres d’alçada. L’interior està dividit per 48 pilars cruciformes que sostenen una sèrie de voltes de canó, creant un espai que recorda una gran basílica subterrània. Les parets estan revestides amb opus signinum, un morter impermeable utilitzat pels romans per evitar filtracions d’aigua.
Vídeo de la piscina mirabilis
©míriamcolomer
La funció principal de la Piscina Mirabilis era emmagatzemar enormes quantitats d’aigua potable per subministrar la flota romana de Misenum, que podia comptar amb milers de mariners i soldats. Des d’aquesta cisterna, l’aigua es distribuïa a través d’un sistema de canonades cap al port militar i altres instal·lacions.
Avui dia, la Piscina Mirabilis és considerada una de les cisternes romanes més grans i millor conservades del món. La seva arquitectura impressionant i l’efecte de les columnes alineades fan que sovint sigui comparada amb una catedral subterrània de l’enginyeria romana. Aquesta obra mostra fins a quin punt els romans dominaven les tècniques de construcció, l’organització de l’aigua i la planificació d’infraestructures a gran escala.
©míriamcolomer
El nom Piscina Mirabilis no és el nom romà original. En realitat, no sabem com l’anomenaven els romans. El nom actual es va començar a utilitzar entre els segles XVI i XVII, quan erudits, viatgers i antiquaris europeus van redescobrir moltes ruïnes de la zona de Baiae i Misenum.
Els visitants del Grand Tour —intel·lectuals, artistes i aristòcrates que viatjaven per Itàlia— quedaven impressionats per la dimensió monumental d’aquesta cisterna subterrània. L’espai, ple de pilars i voltes, recordava una gran basílica o catedral sota terra. Per això els antiquaris la van començar a descriure amb l’expressió llatina “piscina mirabilis”, és a dir, “cisterna meravellosa” o “piscina admirable”.
