agost 2025 - totpompeia

Vista Angular zenital Villa Misteris Pompeia

Noves excavacions a la Vil·la dels Misteris

26 d'agost de 2025

Descobriments recents i història de la Vil·la

La Vil·la dels Misteris ja havia estat excavada el 1909/10 i restaurada per Amedeo Maiuri el 1929/30. No obstant això, abusos urbanístics i excavacions il·legals van obligar a establir un protocol de protecció amb la Procura della Repubblica di Torre Annunziata.

Segons fonts del parc, el projecte actual no només busca ampliar el coneixement arqueològic, sinó també afavorir la legalitat i el desenvolupament sostenible del territori.

Intervencions de protecció i accessibilitat

S’han eliminat construccions il·legals, com un restaurant modern, i s’han adquirit terrenys per protegir la vil·la. També s’han planificat rutes de mobilitat lenta que connecten la Vil·la amb l’Ager Pompeianus i altres jaciments, alhora que s’han restaurat camins rurals per millorar l’accessibilitat i la revalorització del patrimoni.

Excavacions i descobertes 2023-2024

Les excavacions recents han permès identificar nivells de les erupcions del Vesubi (79 dC i 1824) i descobrir restes arqueològiques com fragments ceràmics, sistemes hidràulics, cisternes i canals de distribució d’aigua que abasteixien la Vil·la.

Al front nord-oest, els treballs arqueològics han revelat murs i estructures relacionades amb l’antic barri servil de la Vil·la dels Misteris, situat a la Via dels Sepulcres.

Noves excavacions a la Vil·la dels Misteris Llegeix més »

Toga romana de color porpra de Tir amb detalls daurats, símbol de poder i luxe a l’Antiga Roma

el color porpra

12 d'agost de 2025

Per què els romans antics pagaven una fortuna pel color porpra — més que per la plata

El porpra potser no és avui un dels colors més habituals a la roba, però qui el vulgui —com han demostrat algunes figures culturals— pot obtenir-lo fàcilment, sense necessitat de pertànyer a l’aristocràcia. A l’antiguitat, però, això era impensable. Molt abans de la invenció dels tints sintètics, tota la gamma de colors provenia de la natura, i algunes fonts naturals eren molt més escasses i difícils d’obtenir que d’altres.

Per produir el famós porpra de Tir (Tyrian purple) calia extreure el mucus de cargols marins, i no de qualsevol: només tres espècies específiques, conegudes col·lectivament com a murex, servien per aconseguir el tint.

Aquest porpra era gairebé immune al rentat i a les inclemències del temps, a diferència dels tints vegetals habituals, i potser aquesta durabilitat va inspirar la llegenda que el va descobrir Hèrcules.

Producció costosa i exclusivitat imperial

La recepta exacta del porpra de Tir no s’ha replicat mai amb èxit a l’actualitat. Les fonts antigues apunten que es necessitava un treball quasi herculià per produir-lo: cada 10.000 cargols murex donaven només un gram de tint.

Fins i tot els senadors romans només en portaven una franja a la toga (laticlavi). El vestit completament porpra estava reservat a generals triomfants i emperadors. En certs períodes, com sota l’emperador Neró, el porpra més intens estava prohibit per llei al poble.

El color més car de l’Antiga Roma

El preu era prohibitiu:

A la Grècia clàssica, una capa porpra costava 3 mines (300 dracmes), quan una família de quatre podia viure còmodament amb 200 dracmes l’any.
El millor teixit porpra podia valer el seu pes en plata, i una peça especialment luxosa podia arribar a 2 talents (12.000 dracmes).
A l’època de Cèsar August, un legionari cobrava 900 sestercis l’any, mentre que una capa de porpra de segona categoria podia costar 10.000 sestercis.
Segons l’Edicte de Preus de Dioclecià, uns pocs quilos de seda porpra es podien intercanviar per 75.000 pintes de cervesa, 7.500 mamelles de truja, 750 faisans, un lleó mascle de primera qualitat i 150 litigis.

El símbol suprem de poder

El porpra de Tir no era només un color: era un símbol de poder, riquesa i estatus social a l’Antiga Roma i altres civilitzacions mediterrànies. Vestir-lo era una declaració política i econòmica, un privilegi literalment més valuós que la plata, reservat a una minoria selecta.

Font : https://www.openculture.com/category/history

Com elaboraven els grecs i els romans el tint porpra tan apreciat a l'antiguitat?

el color porpra Llegeix més »

actualització de l’hospici d’albinus

(il·lustració de Giovanni Battista Piranesi)

6 agost de 2025

Luigi Cicala al workshop Pompeia, juliol 2025

Seguim l’anàlisi iniciada el setembre del 2024, i oferim una actualització de l’hospici d’Albinus a partir de la presentació de Luigi Cicala al taller d’estiu sobre les darreres excavacions dut a terme a la mateixa ciutat de Pompeia el juliol d’aquest any.

L’Hospitium d’Albinus, Hospici d’Albinus, localitzat a la Regio VI, ínsula 17, número 1 de Pompeia, molt a prop de la Porta d’Herculà, és una fonda romana excavada ja l’any 1769, destinada a viatgers, comerciants i carros que accedien a la ciutat. Aquesta estructura d’acollida disposava de dormitoris, cuina, latrina i estables, i és un dels exemples més complets de serveis públics a la Pompeia antiga. A més, conserva un impressionant criptopòrtic subterrani i un sistema de canalització d’aigües pluvials i residuals molt ben conservat, que mostra l’alt nivell d’enginyeria hidràulica romana. Aquesta fonda urbana posa de manifest com la ciutat s’articulava entorn del comerç, el trànsit i l’hospitalitat, i constitueix un punt d’interès clau per als amants de l’arqueologia romana i de l’urbanisme a l’antiguitat.

La figura d’aquest tal «Albinus» no està documentada en fonts arqueològiques o epigràfiques. El nom podria reflectir un cognom genèric o referència moderna, però no implica la identificació d’una persona concreta amb documentació acreditada.

actualització de l’hospici d’albinus Llegeix més »

Novetats a la Regio VIII Insula 6

Resultats de les darreres excavacions dutes a terme per Marco Giglio

5 agost de 2025

Hi ha novetats a l’Insula 6 de la Regio VIII de Pompeia. Aquesta insula és un dels conjunts arqueològics més interessants per entendre l’evolució urbana de la ciutat antiga. Situada al costat del Fòrum Triangular, conserva estructures d’època samnítica amb columnes de tova grisa del segle II aC i reformes posteriors al terratrèmol de l’any 62 dC. Aquesta insula ofereix una estratigrafia completa que reflecteix les diferents fases de la història de Pompeia.

L’Insula 6 de la Regio VIII de Pompeia fou excavada a principis del segle XX per Innocenzo Dall’Osso, i als anys trenta ampliada per Amedeo Maiuri. A la part occidental s’hi va localitzar un forn romà construït damunt una gran cisterna subterrània per a la retenció d’aigua, juntament amb dos pous. A l’extrem oriental s’estenia un ampli jardí, possiblement utilitzat com a hort domèstic o espai productiu.

Novetats a la Regio VIII Insula 6 Llegeix més »