novembre de 2025

Estrígil romà

La veritat darrere del mite de la suor dels gladiadors: ni afrodisíac ni romà

És un dels “fets curiosos” més repetits avui dia sobre el món romà: que les dones de l’elit compraven la suor dels gladiadors com a afrodisíac. Ho trobem en llistes virals, llibres de divulgació, programes de televisió i fins i tot en visites guiades a Pompeia. Però, ¿què hi ha de cert en aquesta afirmació tan sorprenent?

La resposta, segons la recerca de Maxwell Paule (Earlham College), és rotundament clara: no hi ha cap prova antiga que els romans recollissin o compressin suor de gladiador, i molt menys que la consideressin un afrodisíac. El mite és modern i no apareix en cap font clàssica.

D’on surt, doncs, aquesta idea?

El mite és una fusió poc acurada de tres fets que, si es presenten junts i sense context, poden fer pensar en una pràctica que mai no va existir:

  1. Els atletes grecs es cobrien d’oli abans d’entrenar-se i després es rascaven la pell amb una estrígil.
    La barreja d’oli, suor i brutícia —el gloios o rhypos— es recollia i es venia amb finalitats medicinals, no eròtiques.

  2. Els gladiadors gaudien d’una fama i d’un atractiu sexual enormes.
    Textos i inscripcions els retraten com a objecte de desig, especialment per part de dones de classe alta.

  3. Els recipients decorats amb gladiadors eren populars a l’Imperi romà.
    Alguns d’aquests petits pots podien contenir perfums o ungüents.

Aquests tres elements són reals. Però unir-los de manera acrítica és el que genera la fantasia moderna.

El que ens diuen realment les fonts antigues

Quan examinem el que diuen realment Plini, Galè, Dioscòrides o els textos epigràfics, la imatge és molt diferent:

  • Plini qualifica la recol·lecció de gloios com una pràctica repugnant i pròpia dels grecs, no dels romans.

  • Cap autor antic parla de recollir o vendre gloios de gladiadors.

  • Cap ús conegut del gloios és afrodisíac: només el trobem en remeis mèdics (inflamacions, lesions, afeccions ginecològiques).

  • Quan les fonts esmenten fluids gladiatoris, parlen de sang, no de suor, i en contextos medico-màgics o terapèutics (tractament de l’epilèpsia o rituals de purificació discutibles).

Fins i tot els casos que semblen més “picants”, com el relat de Faustina banyada en sang de gladiador, no tenen res a veure amb afrodisíacs, sinó amb rituals simbòlics o llegendes morals.

Estrigil, bronze, romà, de Pompeia Grup del Museu de la Ciència © El Patronat del Museu de la Ciència
Estrigil, bronze, romà, de Pompeia Grup del Museu de la Ciència © El Patronat del Museu de la Ciència

Si és fals, per què és tan popular?

Perquè és un bon relat: evoca erotisme, exotisme, morbositat i un contacte físic prohibitiu amb cossos forts i desitjats. A més, emergeix en un moment específic.

La investigació mostra que el mite no apareix abans dels anys 2000. Tot apunta a:

  • Una interpretació massa lliure d’un text de l’historiador R. J. Forbes (1965), que va barrejar atletes i gladiadors.

  • La difusió massiva posterior al film Gladiator (2000).

  • Un article de Sports Illustrated (2001), que per primera vegada afirma que la suor dels gladiadors s’emprava com a afrodisíac.

Conclusió: un mite modern amb aroma antic

El mite de la suor afrodisíaca és un exemple perfecte de com funcionen les pseudo-veritats històriques: parteixen d’un nucli real, el deformen, hi afegeixen imaginació i el vesteixen amb una aparença de versemblança. Però la història antiga, si la llegim amb atenció, és molt més complexa —i sovint molt més interessant— que les simplificacions virals.

A l’antiguitat no hi ha cap prova que la suor dels gladiadors fos recollida, venuda o usada com a afrodisíac.
És una creació contemporània, hereva de la fascinació moderna pels gladiadors i d’unes poques lectures mal enteses.

La veritat darrere del mite de la suor dels gladiadors: ni afrodisíac ni romà Llegeix més »

Vas dones gladiadores

Hi havia dones gladiadores?

Existiren realment dones gladiadores a l’antiga Roma?

Diverses proves —textos antics, inscripcions i algunes representacions artístiques— indiquen que sí que hi va haver gladiadores, però eren extremadament estranyes.

L’evidència és escassa, només una dotzena de textos i molt pocs objectes arqueològics. A més, fonts històriques expliquen que el Senat romà va aprovar lleis (A.D. 11, 19 i 200) que prohibien a dones lliures o de classe alta lluitar, fet que mostra que aquestes pràctiques existien però es volien limitar.

Qui eren aquestes dones?

Probablement, igual que la majoria d’homes gladiadors, moltes gladiadores eren esclaves, sovint condemnades per delictes o per deutes.
També hi podia haver dones lliures endeutades que es venien a un ludus (escola de gladiadors).
Algunes fonts, però, citen dones de classes altes que van decidir lluitar en espectacles, especialment durant el regnat de Neró.

Com lluitaven?

No se’n sap gaire, però:

  • Algunes representacions mostren dones amb armes i escuts, vestides de manera similar als gladiadors d’estil provocator o thraex.

  • Sovint apareixen sense casc, possiblement perquè el públic pogués veure’ls la cara.

  • Els combats no solien acabar amb la mort, especialment en el cas de dones; no existeix cap làpida coneguda de gladiadora.

  • Un relleu famós de Halicarnàs representa les gladiadores Amazon i Achillia, que lluiten i són “alliberades mentre encara estan dempeus”.

Com se seleccionaven?

Les fonts indiquen dos criteris principals:

  1. Atractiu físic: segons Nicolau de Damasc, sovint es triaven “les més belles”, sobretot en espectacles patrocinats per emperadors.

  2. Condició física: alguns investigadors remarquen que calia una mínima aptitud per lluitar, ja que l’objectiu era entretenir, no pas morir.

Aquestes actuacions eren probablement espectacles exclusius i costosos, organitzats en ocasions especials.

Resumint:

Les gladiadores existiren, però:

  • eren molt minoritàries,

  • apareixien sobretot en espectacles excepcionals,

  • i la seva imatge sovint es relacionava amb l’exotisme, l’atractiu i la curiositat més que no pas amb la guerra real.


De Owen Jarus, Were there female gladiators in ancient Rome?

Hi havia dones gladiadores? Llegeix més »

Vas egípci trobat al thermopolium Regio V Pompeia

un vas d’estil egipci

UN RECIPIENT D’EGIPTE EN UN MAGATZEM DEL DARRERE D’UNA BOTIGA DE POMPEIA

L’espai de servei d’un establiment de menjar al carrer revela un recipient preciós, vitrificat, reutilitzat a la cuina.

Una sítula (vas) de pasta vitriada, amb escenes de caça d’estil egipci, produïda a Alexandria d’Egipte, ocupava el centre de la cuina del Thermopolium de la Regió V, l’establiment de menjar al carrer excavat parcialment entre 2020 i 2021. El recipient vitrificat, que habitualment apareix a la zona vesuviana com a element preuat de decoració de jardins i espais representatius, havia estat aquí reutilitzat com a recipient de cuina. Les anàlisis posteriors als treballs de restauració en curs, s’espera, podran revelar-ne el contingut.

Les noves excavacions iniciades el 2023 a la zona de la Regió V de Pompeia, amb la finalitat de millorar les condicions de conservació dels espais adjacents al Thermopolium, han posat al descobert els espais de servei i el petit apartament del primer pis on vivien els responsables de l’establiment. A l’espai de la planta baixa amb el foc de cuina s’han trobat encara al seu lloc els instruments utilitzats per a la preparació dels aliments (morters, cassoles) i nombroses àmfores de vi de procedència mediterrània.

“Veiem aquí una certa creativitat a l’hora de decorar espais sagrats i profans —és a dir, l’altar domèstic i la cuina— amb objectes que testimonien la permeabilitat i la mobilitat de gustos, estils i, probablement, també d’idees religioses a l’Imperi Romà —explica el director Gabriel Zuchtriegel—. I observem aquest fenomen no pas a un nivell elitista, sinó en el magatzem del darrere d’una popina, un establiment de menjar al carrer de Pompeia, és a dir, en un nivell mitjà o baix de la societat local, que, tanmateix, es revela essencial en la difusió de formes culturals i religioses orientals, entre les quals els cultes egipcis i, més tard, també el cristianisme.”

 

Termopolium Rebio V Excavacions 2025
©pompeiisites

En el moment de l’erupció, l’espai contigu al Thermopolium feia la funció d’espai de servei. Els ambients estaven organitzats de manera funcional: un petit bany es trobava al costat d’una entrada que donava al carreró anomenat dels Balcons; una altra zona servia per a l’emmagatzematge d’àmfores i altres recipients per a la conservació de líquids. L’espai restant estava ocupat per objectes utilitzats en l’elaboració, la cocció i la conservació dels aliments.

Entre les peces més interessants recuperades hi ha la sítula en faiança (material ceràmic fet d’argila) ricament decorada, testimoni dels intercanvis comercials i culturals que caracteritzaven Pompeia.

Sítula o vas per recollir aigua del pou. Regio V Pompeia Termopolium
©pompeiisites

El pis superior de l’espai de servei estava dividit en dues petites estances, una de les quals decorada amb pintures del quart estil, amb arquitectures il·lusionistes en perspectiva i un paviment de color groc. L’habitació estava moblada amb peces que potser tenien revestiments de marbre policrom i amb objectes personals guardats en caixes de fusta molt ben ornamentades.

El projecte de manteniment extraordinari i consolidació d’aquests espais ha inclòs també la restauració dels elements arquitectònics i decoratius descoberts en intervencions anteriors, amb l’objectiu de preservar-ne la bellesa i la integritat. Per protegir els espais de l’acció dels agents atmosfèrics i conservar adequadament les restes, s’han instal·lat cobertes desmuntables especialment dissenyades per integrar-se harmònicament amb el context arqueològic. A més, un sistema d’il·luminació permetrà, ressaltant-ne els detalls, admirar el conjunt de manera més adequada.

Més informació aquí. 

un vas d’estil egipci Llegeix més »

Desplaça cap amunt
Esta web utiliza cookies propias y de terceros para su correcto funcionamiento y para fines analíticos. Contiene enlaces a sitios web de terceros con políticas de privacidad ajenas que podrás aceptar o no cuando accedas a ellos. Al hacer clic en el botón Aceptar, acepta el uso de estas tecnologías y el procesamiento de tus datos para estos propósitos. Més informació
Privacidad