Les excavacions recents a l’antiga ciutat romana de Pompeia han revelat que alguns esclaus, malgrat ser considerats simples «eines que parlen»!, rebien una millor alimentació que les persones corrents, ha confirmat el Ministeri de Cultura d’Itàlia.
Les proves obtingudes d’una gran vil·la a Civita Giuliana, una zona al nord, van mostrar “conserves excepcionals”: una àmfora contenia uns 10 kg de faves decorticades i carbonitzades, possiblement barrejades amb greix per afavorir la conservació, gerres d’àmfora amb fesols, un bol amb fruites carbonitzades – peres, pomes… – i alguns pinyols de préssec— dipositats ordenadament i recoberts de cendra orgànica, indicant tècniques de conserva, trobats al primer pis d’un espai de servents
Això contrasta clarament amb les condicions de vida dels esclaus a la planta baixa: cel·les de 16 metres quadrats infestades de rates.
Els arqueòlegs creuen que aquesta nutrició era una estratègia deliberada per mantenir la productivitat dels esclaus.
El ministeri va subratllar amb ironia: «Així doncs, podria passar que els esclaus de les vil·les al voltant de Pompeia estiguessin millor alimentats que molts ciutadans formalment lliures, les famílies dels quals no tenien el mínim per viure i, per tant, es veiessin obligades a demanar almoina a les personalitats de la ciutat.»