una petita introducció de pompeia
Pompeia, Pompei o Pompeii?
Pompeia és el nom amb el qual designem la ciutat de la Campània en català, mentre que la corresponent denominació en llatí és Pompeii i en italià Pompei.
On és Pompeia?
La ciutat de romana de Pompeia es troba a Itàlia a la regió de la Campània, entre Nàpols i Sorrento i just sota el volcà Vesuvi que l’any 79 DC va provocar l’erupció que sepultà la ciutat romana. En l’antiguitat la situem molt a prop del riu Sarno i de la costa; actualment el riu es troba molt més al sud i no es pot veure des de les runes. Igualment, la costa ara es troba un quilòmetre més allunyada de la ciutat a causa dels sediments que el volcà ha anat dipositant al llarg dels anys. Les invvestigacions, doncs, han pogut certificar que la ciutat antiga de Pompeia era essencialment una ciutat portuària i amb una molt bona situació estratègica.
Mapa de la Pompeia romana i la Pompeia actual
Actualment podem visitar les restes de la població romana, que se situa a l’oest de la ciutat actual de Pompeia. El seu recinte arqueològic (amb Herculà i Oplontis) va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l’any 1997.
El desenvolupament de Pompeia
- Entre els segles X i VIII AC ja hi havia, probablement, un petit assentament prehistòric a Pompeia.
- Del segle VI AC data el traçat dels carrers i el circuit fortificat de les muralles. També en podem datar dos dels temples més antics de la ciutat: el Temple d’Apol·lo i el Temple Dòric o Santuari d’Atena.
- Al segle V AC els samnites prenen control de moltes ciutats gregues i etrusques, entre les quals, Pompeia.
- A finals del segle IV AC i principis del III AC Roma conquereix la Badia de Nàpols i Pompeia passa a control de Roma com a ciutat aliada. En aquest període, Pompeia encara és un assentament agrícola important.
- 218-210 AC Segona Guerra Púnica. Quan tigué lloc la victòria romana contra el cartaginès Hannibal, Pompeia experimenta un boom econòmic i la ciutat ja està totalment construïda.
- 91 AC Pompeia, junt amb d’altres ciutats aliades d’Itàlia, demana la completa ciutadania i autonomia de Roma però, en ser-li denegada, comença la Guerra Social.
- 89 AC El dictador Luci Corneli Sul·la conquereix Pompeia.
- 80 AC Pompeia passa a ser colònia romana: «Colonia Cornelia Veneria Pompeianorum».
- 59 DC Hi ha una batalla campal a l’Amfiteatre de Pompeia entre els pompeians i els habitans de la ciutat veïna de Nocera. Els jocs de gladiadors es prohibeixen durant deu anys.
- 62-63 DC Hi ha un terratrèmol que sacseja molt fortament la ciutat.
- 79 DC Pompeia és enterrada sota les centres del Vesuvi després de l’erupció del volcà.
Altres dates importants
- 44 AC Assassinat de Juli Cèsar.
- 31 AC Octavi derrota Marc Antoni i esdevé el primer emperador, agafant el nom d’August el 27 AC.
- 27 AC – 14 DC Regnat d’August.
- 14-37 DC Regnat de Tiberi.
- 37-41 DC Regnat de Calígula.
- 41-54 DC Regnat de Claudi.
- 54-68 DC Regnat de Neró.
- 68-69 DC Any dels quatre emperadors.
- 69-79 DC Regnat de Vespasià.
- 79-81 DC Regnat de Tit Flavi.
l'erupció del vesuvi
L’erupció del Vesuvi l’any 79 dC: les dues fases visibles a Pompeia
L’erupció del Vesuvi l’any 79 dC va marcar per sempre la història de Pompeia. Els estrats conservats en una de les seves parets ens mostren amb claredat les dues fases principals del fenomen:
1️⃣ Caiguda de cendra i pedra tosca (travertí)
En el primer moment, el cel es va enfosquir i una pluja constant de cendres i fragments de pedra tosca va cobrir la ciutat. Aquest estrat és fàcilment identificable per la seva textura i coloració més clara.
2️⃣ Explosió de fluxos piroclàstics laminats
Tot seguit, una violenta onada de gasos, cendres i fragments de roques va caure sobre Pompeia. Aquestes capes es presenten en línies horitzontals ben definides, que testimonien la força i rapidesa amb què van ser dipositades.
El nom, els Orígens i el desenvolupament de Pompeia
El nom de Pompeia
Pel que fa als orígens i etimologia del nom Pompeia Estrabó, a Geographica V, 4, 8, en parla:
Ἔστι δὲ καὶ Πομπηία πόλις ἐπὶ τῷ Σαρνῷ ποταμῷ, ᾧ καὶ τὰ ἐκ τῆς Νόλας καὶ τῆς Νουκερίας καὶ τῆς Ἀκερρῶν καταγόμενα φορτία κομίζεται πρὸς τὴν θάλασσαν »
«Hi ha també la ciutat de Pompeia, situada al riu Sarno, pel qual les mercaderies procedents de Nola, Nucèria i Acerra són transportades cap al mar.» A partir d’aquesta cita, Heinrich Nissen («Pompeianische Studien zur Städtekunde des Altertums» (1877) va interpretar el nom amb el significat de «pompa triomfal» i també amb el d’«expedició».
Per altra banda, Servi (Maurus Servius Honoratus), en comentar un passatge de l’Eneida, explica l’origen del nom de Pompeia i diu que la ciutat estava relacionada amb Hèrcules:
Pompeia rep el nom de «pompa» (processó triomfal) d’Hèrcules quan va creuar la Campània venint d’Hispània.
Això, és clar, és pura llegenda, probablement creada per ennoblir l’origen de la ciutat. Per reforçar aquesta hipòtesi, cal recordar que antigament la Via Stabiana era coneguda com a via pumpaiiana. Aquest nom podria explicar-se pel fet que aquest carrer era el dels expedicionaris, el camí que conduïa cap al port.
Una altra teoria ens remet a la veu osco-samnítica «pumpe» que correspon al «quinque» llatí. Això tindria dues interpretacions:
- Pompeia era una ciutat d’origen gentilici, anomenada així perquè era de l’estirp de «Pompeii», corresponent a la gens Quintilia (Mau, Pompeji in Leben und Kunst. Engelmann, Leipzig 1900). Aquesta hipòtesi té alguna objecció: normalment és la ciutat que dona nom a la gens i no a l’inrevés. Per altra banda, tampoc no és segur que l’osc s’usés en plural.
- Del nom Pompei s’hi havia de veure el nombre de barris (quincuriae) que formaven la primitiva ciutat (Patroni, Vetulonia, Pompei e la storia, 1941). Aquesta hipòtesi, però, no s’acaba de confirmar amb l’examen urbanístic i topogràfic de la ciutat.
Els orígens
Pompeia, com totes les altres ciutats ha tingut una estratificació lenta i contínua. Per tant, les excavacions estratigràfiques han donat importants resultats al llarg dels anys. Aquest sistema el va començar Maiuri ja el 1930 que el portà a l’estudi dels monuments de la ciutat a través de la tectònica i de les estructures geològiques.
Els primers assentaments a Pompeia es remunten al segle VI aC. Al Fòrum Triangular (Regio VIII), s’hi han localitzat restes de cabanes de fusta atribuïdes a població etrusca. Tot apunta que era un petit llogaret rural.
El Temple Dòric del Fòrum Triangular de Pompeia, de planta i ornamentació clarament gregues, sembla indicar una construcció d’origen hel·lènic, possiblement dedicada a Minerva i Hèrcules. En canvi, el pòrtic que l’envolta és una estructura afegida al segle I aC, en època romana.
L’any 216 aC 𝗔𝗻𝗻𝗶́𝗯𝗮𝗹 sacseja la Campània, però mai no arriba a entrar a Pompeia. Mentre ciutats com Càpua es van unir a Cartago, Pompeia es va mantenir fidel a Roma. Aquesta lleialtat li va valer molts privilegis i propsperitat.
Els segles III i II aC foren una època d’esplendor i prosperitat per a Pompeia. En aquest període s’hi van construir cases de gran estatus, com ara la Casa de la Columna Etrusca, la Casa de Pansa, la Casa del Faune i la Casa del Centenari. També es van edificar edificis públics destacats, com el Macellum (mercat), la Basílica i el temple de Júpiter.
Pompeia no es va voler mai sotmetre a Roma, però l’any 89 aC fou assetjada i bombardejada pel general romà Luci Corneli Sul·la Fèlix. La part nord de l’insula VI 1 va resultar malmesa durant l’atac. Encara avui, a la Porta d’Herculà, es poden veure les marques dels projectils del conflicte.
Un cop vençuda, les terres i les propietats van ser expropiades i lliurades als veterans de guerra que havien participat en la batalla. Pompeia fou refundada com a colònia romana i rebé el nom de Colonia Cornelia Veneria Pompeianorum. Aquest nom derivava de la gens (família) de Luci Corneli Sul·la i de la deessa Venus, patrona de la ciutat. El líder de la nova colònia fou Luci Corneli Sul·la, probablement nebot del general.
El llatí esdevingué la llengua oficial i els colons van constituir una nova elit pompeiana. Es van construir nous edificis i les cases de la part sud-oest de la ciutat van ser enderrocades per fer espai per al nou amfiteatre. També en aquesta època s’aixecà el teatre cobert, es dedicà un nou altar al Temple d’Apol·lo ja existent i les Termes Estabianes foren ampliades.
No hi ha proves que Pompeia fos especialment afectada per les guerres civils del segle I aC, i la prosperitat de la ciutat es mantingué durant l’època d’August. La Palestra, un espai destinat a la pràctica esportiva, probablement data d’aquest període. Cap al final del segle I aC, un aqüeducte ja subministrava aigua a totes les parts de la ciutat. Es van instal·lar diverses fonts públiques i l’aigua fou conduïda tant a les termes com a algunes de les domus més sumptuoses. El Temple de la Fortuna Augusta també fou erigit en temps d’August gràcies a l’aportació econòmica de Marcus Tullius.