A Pompeia s’han descobert en recents excavacions a la Regio IX, Insula X, un sagrari impressionant amb parets de color blau d’estil pictòric IV. Aquest descobriment és particularment interesssant perquè ofereix una visió única de l’art i l’arquitectura d’aquesta ciutat romana i per comprendre millor la vida quotidiana i les creences religioses dels antics habitants de Pompeia.
El sagrari (sala 32) presenta parets decorades amb un intens color blau, que reflecteixen l’elegància i la sofisticació de l’art a Pompeia. El sagrari, a l’època de l’erupció, era un dipòsit per àmfores i material de construcció. Això el distingeix del larari, que tenia una funció més ritual, segurament perquè estava directament relacionat amb l’exercici del poder del pater familias.
La sala del Sagrari (32) es troba al sud de l’ínsula després d’un petit vestíbul (32) en el context d’un forn (7), d’una bogaderia (2), una sala termal en procés d’excavació i d’una sala amb pintures d’estils II i III (24E). Per accedir-hi s’ha de creuar un pati (19).
A les parets sud, est i oest s’hi troben incrustats uns nínxols. La presència d’un nínxol no volia dir que forçosament es tractés d’un espai sacre pròpiament dit, però aquí el context decoratiu fa pensar que sí que podem parlar d’un espai de culte religiós. A l’última fase de la vida de la domus també aquest espai era destinat a dipòsit i contenidor del rebost i també usat per acumular material de construcció com se’n dedueix dels càlculs numèrics en calç escrits a les parets.
La decoració pictòrica de les sales 31 i 32 són del IV estil. L’esquema decoratiu del vestíbul (sala 31) presenta un sòcol negre uniforme. La part del mig amb fons vermell té pintada una pilastra amb una faixa sobreposada per una escena arquitectònica d’un pínax (tauleta votiva de fusta pintada) amb un paisatge idílico-sacre (imatge anterior).
L’esquema decoratiu de la sala 32 presenta un sòcol continu negre acabat amb una línia blanca i al centre hi trobem vinyetes amb animals (cérvols o cignes)
Una banda blanca divideix el sòcol del tronc, amb un fons monocrom blau clar, que, a les tres parets, té una estructura partida. Al centre hi ha una fornícula, als costats de la qual hi ha dos fons, tancats per una sanefa groga, i al centre hi ha pintades unes figures femenines.
El mur principal sud presenta un esquema decoratiu més elaborat que els altres. La fornícula central està sostinguda per un canelobre de metall amb eix trenat, que s’obre a dues volutes i s’aixeca pels costats de la fornícula que suporten les mènsules del frontó, rematades per les esfinxs acroterials. Al centre, entre els prestatges, s’alça un cràter de calze coronat per una àguila, connectada amb les esfinxs per garlandes i emmarcada per un pavelló amb marquesina a tholos
A cada costat dels nínxols hi ha dues figures femenines, figures al·legòriques de les estacions
