Blog

Nou relleu funerari porta sarno

3 d'abril de 2025

Arqueòlegs de la Universitat de València, sota la direcció de Llorenç Alapont, han descobert un relleu funerari de mida real a la necròpolis de Porta de Sarno de Pompeia, on hi ha esculpida de manera molt realista una parella. Està datada en època republicana (s II-I aC).

Aquesta parella és un jove matrimoni entretallat en tova a mida natural (1,75 m).

La figura masculina vesteix amb una toga i calça calcei patricii, una bota que arribava fins a la meitat de la canyella i era símbol d’alt estatus social.

La figura femenina se la representa amb un collar de mitja lluna i vestida amb un gran mantell, himation, sobre la túnica,chiton, seguint el model hel·lenístic. El braç esquerre està flexionat i subjecta un pergamí. A la dreta porta un aspergillum de fulles de llorer o olivera, usat per beneir i purificar espais religiosos. Això indica que la dona era una sacerdotessa de Ceres, deessa vindulada a la fertilitat.

És un grup escultòric molt important, tant pel seu realisme i qualitat, com per la peculiaritat de l’aparició d’una sacerdotessa sostenint objectes religiosos.

Nou relleu funerari porta sarno Llegeix més »

Estudi sobre pigments als frescos Pompeia

25 de març 2025

Un estudi al Journal Arqueologichal Science sobre pigments pompeians permet reconstruir els tons i la vivesa dels frescos originals. Les investigacions desvetllen la composició i la textura dels pigments. Revelen l’absència de pigments purs; tots són barreges de 2 o més colors.

Els colors omnipresents com a components addicionals a les barreges dels pigments són el blau egípci i el plom vermell.

Estudi sobre pigments als frescos Pompeia Llegeix més »

Mosai Alexandre el Gran Casa del Faune Pompeia Pompei Pompeii Pompeya

mosaic d’alexandre el gran

Novetats del mosaic d' Alexandre el Gran de la Casa del Faune

24 de març 2025

Investigacions recents a PLOS ONE https://journals.plos.org/plosone/article?id=10.1371/journal.pone.0315188#sec013 van revelar la composició del mosaic i van desvetllar els seus orígens diversos. El grup de recerca va analitzar les tessel·les mitjançant tècniques no invasives, com ara fluorescència de raigs X portàtil (pXRF), espectroscòpia Raman i termografia infraroja. Aquestes anàlisis van identificar deu colors diferents, compostos per materials procedents de tot l’Imperi Romà, incloent Itàlia (marbre de Carrara), Grècia (serpentinites) i la península Ibèrica (basalt). Algunes tessel·les van ser rastrejades fins i tot a pedreres de Tunísia, testimoni de l’immens esforç invertit en aquesta obra monumental de fa més de 2.100 anys.

Des del seu descobriment, el mosaic d’Alexandre, s’ha enfrontat a reptes relacionats amb la seva preservació i restauració anteriors. Es van aplicar capes de guix i cera per consolidar l’estructura durant el seu trasllat a MANN l’any 1843. Aquestes reparacions, tot i que ofereixen una protecció temporal, han contribuït a la degradació superficial a través de diversos processos químics i ambientals. La imatge multiespectral i les investigacions endoscòpiques de la part inferior del mosaic documenten els buits i els residus adhesius dels primers intents de recol·lecció, posant de manifest les zones de debilitat estructural. Les imatges tèrmiques també han revelat més deformacions i inestabilitat als morters, la qual cosa suscita serioses preocupacions per la conservació que s’està duent a terme actualment.

mosaic d’alexandre el gran Llegeix més »

Oberta al públic l’Ínsula dels castos amants

Regio IX.12

11 de febrer 2025

Aquesta ínsula es composa de: Casa dels Castos Amants, Casa del Segon Cenacle amb columnes, Casa dels Pintors treballant, Casa de Fedra o Casa sense atri.

Casa dels Castos Amants

El nom ve donat pel “cast” petó fet entre dos amants en una petita pintura al triclinium de la casa.

Sembla ser que era una casa d’un ric forner, ja que dins l’habitacle s’hi troben un forn i diverses moles per desfer el gra.

a. Habitació on s’elaborava el pa. / b. Entrada. / c. c2. Cubicula. / d. Forn. / l. Sala amb frescos del 3r. estil. / m. Triclinium amb escenes de banquets. / n. Estable amb esquelets d’animals. / n1. Abeurador per animals. A la paret oest, altar amb fresc d’Hèrcules presentat a dotze déus i dues serps. A la seva dreta esbós preparatori. / o. Sala amb latrina a la part nord.

Casa del segon cenacle amb columnes

a.Entrada. / b. Botiga. / c. Atri. / d. d1. Sales. / e. f. g. h. Sales. / i. Botiga. / l. Sala amb parets vermelles. / m. Pati. / m2. Sala amb el sostre desprès / n. Sala. / n1. Sala dins n. / o. Sala gran. / p. Sala. / q. Sala amb llar de foc.

A la Sala f hi trobem un fresc amb un dibuix d’una casa amb dos pisos porticats i vàries finestres. Segurament era la decoració del sòcol d’una habitació del segon pis.

Oberta al públic l’Ínsula dels castos amants Llegeix més »

Nou descobriment a Pompeia: una casa sense atri a l’ínsula dels castos amants

Regio IX.12.B

28 d'octubre 2024

Casa sense atri: la Casa de Fedra

La casa romana tenia en l’atri i el tablinum l’essència del ritual de la salutatio matutina, on el pater familias es reunia cada matí amb els seus clients per parlar de negocis i d’altres afers socials.

La gran majoria de cases de Pompeia disposen d’atri. De tota manera, algunes cases de la Pompeia del 79 DC ja no tenen un atri tradicional (Casa del Compluvi, Casa d’Eutychus, Casa del Larari del Sarno, Casa de Clodius). Això fou així, no només per temes d’espai sinó també per causes socials i culturals.

A la casa en qüestió, que de moment s’anomena Casa de Fedra pels frescos trobats a la domus, els motius són la reestructuració espacial i l’adveniment de la moda de l’home viatger, que en el curs de l’edat tardo-imperial agafa rellevància i en la qual no es valora l’individu tant per on habita sinó per què porta i com ho porta. Aquests individus seran bàsicament lliberts i, sobretot, lliberts comerciants.

Sala 16

Aquests són alguns dels frescos trobats a la Sala 16 de la casa:

En retirar part de la teulada que s’havia enfonsat de la casa, s’hi van poder trobar trossos del sostre amb escenes figuratives i motius vegetals propis del IV estil pompeià.

Sala 15

A l’angle nord-oest, entrant al passadís 9 hi ha empotrat un larari que fa 193 cm d’alçada, i una llargària de 80 cm. Presenta un nínxol rectangular de 30×40 cm i una profunditat d’uns 25cm. La decoració, molt rica, s’articula sobre un fons blanc i hi ha dibuixada una àliga que porta una branca de palma. El nínxol està decorat amb motius florals i la part inferior representa l’escena principal amb dues serps que s’enfronten de cara. L’altar, circular presenta una pinya, un ou, una figa i un dàtil.

Aquí s’hi han trobat claus, llums, petites escultures de marbre representant cares de ressò dionisíac com ara silens, i un coltell de ferro.

En el mateix nínxol ha aparegut un cremador de perfums i diverses estelles de fusta carbonitzades. Al cremador de perfums hi ha residus de la combustió d’elements vegetals i dos fragments de figues. Entre les cendres també hi ha residus vegetals que sembla que foren utilitzats com a essències oloroses seques. Totes les restes s’han portat al laboratori per a ser analitzades en profunditat.

Nou descobriment a Pompeia: una casa sense atri a l’ínsula dels castos amants Llegeix més »

Un taller de cistelles a pompeia

Regio I. 14.11-14 Casa amb bodega

Informació extreta del 4t Taller Scavi a Pompeia, juliol 2024

25 de setembre de 2024

Allison Emmerson de la Tulane University, Lousiana, ens explica que a l’espai E-7 s’hi han trobat muntanyes de canyes que presumiblement fan pensar que allà hi havia un taller de cistelles.

El dipòsit, de 1.255 m3, contenia muntanyes de canya comprimida i també alguns munts de fulles i de flors.

Les canyes sembla que es recollien en el moment just abans de ser utilitzades per a la producció de cistelles, per tal que no es fessin malbé, cap als inicis de novembre.

Això és una prova més que l’erupció no va tenir lloc a l’agost sinó a la tardor de l’any 79DC i per tant corroboraria la hipòtesi que probablement la data del 24 d’octubre seria més precisa i aproximada.

Fixeu-vos en una finestra de terracota que es troba en un mur de la façana de la porta d’entrada del Vicolo dei Fuggiaschi.

Un taller de cistelles a pompeia Llegeix més »

Hospitium d’Albinus VI.17.1

Informació extreta del 4t Taller Scavi a Pompeia, juliol 2024

Setembre 2024

Fou excavat per primera vegada el 1789. La recerca de la Universitat de Nàpols Federico II, amb al capdavant Luigi Cicala ha estat investigant l’àrea rectangular ubicada a l’ínsula Occidentalis.

Segons els darrers estudis presentats al Taller realitzat a Pompeia el darrer mes de juliol de 2024, s’hi han trobat múltiples pous verticals i galeries que formen un gran criptopòrtic. Tota la zona sembla ser que era un hostal i per tant, un lloc d’acollida de gent estrangera.

Segons Fiorelli, la primera entrada que començava des de la Porta d’Herculà era una fonda amb barra annexa.

Reconeixible per la rampa rebaixada d’accés de carros i animals i per l’ampli portal d’entrada a una zona, que tenia a la dreta la cuina, el refugi per als vehicles, l’estable, la latrina, i una gran sala des de la qual es baixava al celler i passava per un espai tancat entre la porta de la ciutat i la muralla de la ciutat, destinat a les escombraries. Allà s’hi van trobar diversos ossos d’animals. A l’esquerra i davant hi havia dormitoris, i potser fins i tot menjadors.

Vegeu Pappalardo, U., 2001. La Descrizione di Pompei per Giuseppe Fiorelli (1875). Nàpols: Massa Editore. (pàg. 158)

Una inscripció a l'entrada

Trobada l’abril de 1770, al mur exterior, hi havia una inscripció que deia:

C(aium) Iulium Polybium

IIvir(um) muliones rog(ant) [CIL IV 113]

(els homes demanen mules a Juli Polibi)

Vegeu Pagano, M. i Prisciandaro, R., 2006. Studio sulle provenienze degli oggetti rinvenuti negli scavi borbonici del regno di Napoli. Nàpols: Nicola Longobardi, (p.67) PAH I, 1, 238, add.155)

Piranesi també va dibuixar el que hauria estat una latrina i un forn.

Hospitium d’Albinus VI.17.1 Llegeix més »

Trobades dues noves víctimes Regio IX Ínsula X

12 d'agost de 2024

S’han trobat a la Regio IX les restes de dues víctimes més de l’erupció : un home i una dona que portava un petit tresor de monedes i ornaments preciosos.

A la Regio IX, Insula X, on s’estan duent a terme investigacions arqueològiques com a part d’un projecte més ampli, continuen emergint noves troballes. L’últim descobriment és una sala en la qual es van trobar dues víctimes de l’erupció, un home i una dona. Aquesta última, trobada al llit, portava un petit tresor de monedes d’or, plata i bronze, i algunes joies: arracades d’or i perles.

L’habitació petita, lloc de servei utilitzat com a cubicle provisional (dormitori) durant les obres de reforma de la casa, situada darrere del ja documentat Santuari blau i amb accés des del gran vestíbul decorat en 2n estil, va ser escollida com a refugi per les dues persones, esperant que s’acabés la pluja de lapilli que feia hores que envaïa els espais oberts de la resta de la casa.

L’espai, gràcies a la finestra tancada, va romandre lliure de pedra tosca, que en canvi va omplir l’habitació adjacent, bloquejant la possibilitat que les dues víctimes poguessin tornar a obrir la porta i escapar. Enxampades a l’estreta habitació i amb l’arribada dels fluxos piroclàstics, van ensopegar amb la mort . Les petjades a la cendra han permès reconstruir el mobiliari i identificar-ne la posició exacta en el moment de l’erupció: un llit, un cofre, un canelobre de bronze i una taula amb sobre de marbre, amb els mobles de bronze, vidre i ceràmica encara al seu lloc.

Trobades dues noves víctimes Regio IX Ínsula X Llegeix més »

Descoberta una nova tomba a san paolino, pompeia

16 de juliol de 2024

La tomba romana d’Agrestinus Equitius Pulcher amb inscripció de l’època de l’emperador August ha estat descoberta aquest juliol

S’ha descobert una tomba de l’època de l’emperador August en una sala subterrània de l’edifici de San Paolino, seu actual de la biblioteca del Parc Arqueològic de Pompeia. La inscripció revela el nom d’un important tribú militar, nadiu d’una regió septentrional de la península Ibèrica. Un militar que va fer la seva esplèndida carrera a Hispània, al costat de l’emperador August i, quan tornà, el consell de la ciutat l’honorà amb una sepultura en sòl públic.

Ara mateix s’està treballant en la museïtzació d’aquest descobriment perquè sigui visitable quan s’obri aquesta nova zona expositiva de Pompeia.

La tomba es troba en una zona secundària de la necròpolis, just a la sortida de la ciutat per la Via de Stabia. Es tracta d’una tomba en forma de banc semicircular, una tipologia que només es troba a Pompeia. La ubicació és en terreny públic de la ciutat i pagada amb diner públic per ordre dels decurions, els magistrats locals.

A qui estava dedicada la tomba?

En el frontal del banc s’hi troba una inscripció que conserva encara la pintura vermella que remarcava les lletres:

N(umerio) AGRESTINO N(umerii) F(ilio) EQVITIO PVLCHRO TRIB(uno) MIL(itum) PRAEF(ecto) AVTRYGON(um) PRAEF(ecto) FABR(um) II D(uum) V(iro) I(ure) D(icundo) ITER(um) LOCVS SEPVLTVRAE DATVS D(ecreto) D(ecurionum)

A Numerio Agrestino Equitio Pulcro, fill de Numerio, tribú militar, prefecte dels autrígons, prefecte dels artesans, duumvir (de Pompeia) per a la jurisdicció en dues ocasions, el lloc de l’enterrament (va ser) donat per decret dels decurions.

D’aquest personatge ja en coneixíem més dades en una altra tomba just situada a la Porta Nocera. En aquest cas és una tomba privada, feta construir per ell mateix en vida per a ell i la seva dona, abans que els decurions decretessin que mereixia una sepultura pública. Ara falta saber en quina fou enterrat realment.

Tornem a la inscripció de San Paolino. Aquí hi destaca que a més de duunvir (alcalde) de Pompeia o de tribú militar i prefecte dels artesans, era PRAEF(ecto) AVTRYGON(um).

Els autrígons foren un poble preromà del nord de la península Ibèrica localitzat principalment entre Biscaia i Burgos. El nostre personatge fou, per tant, nomenat prefecte al càrrec de territoris dels austrígons i va ser a Hispània durant el regnat de l’emperador August. Situaríem aquestes lluites per incorporar territoris hispànics dins les guerres càntabres, entre el 29 i el 19 AC. El nom de la dona, Barchilla, podria tenir a veure amb aquests fets.

Descoberta una nova tomba a san paolino, pompeia Llegeix més »

Un sagrari en fons blau

A Pompeia s’han descobert en recents excavacions a la Regio IX, Insula X, un sagrari impressionant amb parets de color blau d’estil pictòric IV. Aquest descobriment és particularment interesssant perquè ofereix una visió única de l’art i l’arquitectura d’aquesta ciutat romana i per comprendre millor la vida quotidiana i les creences religioses dels antics habitants de Pompeia.

El sagrari (sala 32) presenta parets decorades amb un intens color blau, que reflecteixen l’elegància i la sofisticació de l’art a Pompeia. El sagrari, a l’època de l’erupció, era un dipòsit per àmfores i material de construcció. Això el distingeix del larari, que tenia una funció més ritual, segurament perquè estava directament relacionat amb l’exercici del poder del pater familias.

La sala del Sagrari (32) es troba al sud de l’ínsula després d’un petit vestíbul (32) en el context d’un forn (7), d’una bogaderia (2), una sala termal en procés d’excavació i d’una sala amb pintures d’estils II i III (24E). Per accedir-hi s’ha de creuar un pati (19).

A les parets sud, est i oest s’hi troben incrustats uns nínxols. La presència d’un nínxol no volia dir que forçosament es tractés d’un espai sacre pròpiament dit, però aquí el context decoratiu fa pensar que sí que podem parlar d’un espai de culte religiós. A l’última fase de la vida de la domus també aquest espai era destinat a dipòsit i contenidor del rebost i també usat per acumular material de construcció com se’n dedueix dels càlculs numèrics en calç escrits a les parets.

La decoració pictòrica de les sales 31 i 32 són del IV estil. L’esquema decoratiu del vestíbul (sala 31) presenta un sòcol negre uniforme. La part del mig amb fons vermell té pintada una pilastra amb una faixa sobreposada per una escena arquitectònica d’un pínax (tauleta votiva de fusta pintada) amb un paisatge idílico-sacre (imatge anterior).

L’esquema decoratiu de la sala 32 presenta un sòcol continu negre acabat amb una línia blanca i al centre hi trobem vinyetes amb animals (cérvols o cignes)

El mur principal sud presenta un esquema decoratiu més elaborat que els altres. La fornícula central està sostinguda per un canelobre de metall amb eix trenat, que s’obre a dues volutes i s’aixeca pels costats de la fornícula que suporten les mènsules del frontó, rematades per les esfinxs acroterials. Al centre, entre els prestatges, s’alça un cràter de calze coronat per una àguila, connectada amb les esfinxs per garlandes i emmarcada per un pavelló amb marquesina a tholos

A cada costat dels nínxols hi ha dues figures femenines, figures al·legòriques de les estacions

Un sagrari en fons blau Llegeix més »