Arxius de Grafits - totpompeia

Descoberta una nova tomba a san paolino, pompeia

16 de juliol de 2024

La tomba romana d’Agrestinus Equitius Pulcher amb inscripció de l’època de l’emperador August ha estat descoberta aquest juliol

S’ha descobert una tomba de l’època de l’emperador August en una sala subterrània de l’edifici de San Paolino, seu actual de la biblioteca del Parc Arqueològic de Pompeia. La inscripció revela el nom d’un important tribú militar, nadiu d’una regió septentrional de la península Ibèrica. Un militar que va fer la seva esplèndida carrera a Hispània, al costat de l’emperador August i, quan tornà, el consell de la ciutat l’honorà amb una sepultura en sòl públic.

Ara mateix s’està treballant en la museïtzació d’aquest descobriment perquè sigui visitable quan s’obri aquesta nova zona expositiva de Pompeia.

La tomba es troba en una zona secundària de la necròpolis, just a la sortida de la ciutat per la Via de Stabia. Es tracta d’una tomba en forma de banc semicircular, una tipologia que només es troba a Pompeia. La ubicació és en terreny públic de la ciutat i pagada amb diner públic per ordre dels decurions, els magistrats locals.

A qui estava dedicada la tomba?

En el frontal del banc s’hi troba una inscripció que conserva encara la pintura vermella que remarcava les lletres:

N(umerio) AGRESTINO N(umerii) F(ilio) EQVITIO PVLCHRO TRIB(uno) MIL(itum) PRAEF(ecto) AVTRYGON(um) PRAEF(ecto) FABR(um) II D(uum) V(iro) I(ure) D(icundo) ITER(um) LOCVS SEPVLTVRAE DATVS D(ecreto) D(ecurionum)

A Numerio Agrestino Equitio Pulcro, fill de Numerio, tribú militar, prefecte dels autrígons, prefecte dels artesans, duumvir (de Pompeia) per a la jurisdicció en dues ocasions, el lloc de l’enterrament (va ser) donat per decret dels decurions.

D’aquest personatge ja en coneixíem més dades en una altra tomba just situada a la Porta Nocera. En aquest cas és una tomba privada, feta construir per ell mateix en vida per a ell i la seva dona, abans que els decurions decretessin que mereixia una sepultura pública. Ara falta saber en quina fou enterrat realment.

Tornem a la inscripció de San Paolino. Aquí hi destaca que a més de duunvir (alcalde) de Pompeia o de tribú militar i prefecte dels artesans, era PRAEF(ecto) AVTRYGON(um).

Els autrígons foren un poble preromà del nord de la península Ibèrica localitzat principalment entre Biscaia i Burgos. El nostre personatge fou, per tant, nomenat prefecte al càrrec de territoris dels austrígons i va ser a Hispània durant el regnat de l’emperador August. Situaríem aquestes lluites per incorporar territoris hispànics dins les guerres càntabres, entre el 29 i el 19 AC. El nom de la dona, Barchilla, podria tenir a veure amb aquests fets.

Descoberta una nova tomba a san paolino, pompeia Llegeix més »

Grafits infantils d’escenes de gladiadors i caceres d’animals

Som al pati de la casa de Secondo Cenacolo Colonnato, Regio IX Ínsula 12, 4. Aquí s’hi han documentat una sèrie de grafits (grafitis) en carbó dibuixats sobre els murs d’una domus que segons sembla, estava en plena activitat en el moment de l’erupció del volcà Vesubi l’any 79DC, amb bastides muntades i parets esperant ser arrebossades.

Sembla ser que aquest complex (primer pis amb la cenacula i el pati interior) estava destinat a una mena d’alberg o residència transitòria, on sovint s’hi allotjaven lliberts.

S’han trobat un grup inicial de dibuixos al carbó al passadís que presenta una sèrie d’escenes disposades en diferents plans on s’hi representa un combat de gladiadors i una escena de venatio. Venatio o bestiarium era el nom que es donava a l’antiga Roma a un espectacle on els protagonistes eren els animals salvatges. En aquest espectacle els animals combatien entre ells, mataven de diverses formes a criminals i condemnats a mort, o s’enfrontaven als venators i bestiaris.

L’escena de lluita retrata els dos personatges enfrontats, representats esquemàticament mitjançant formes geometritzades; partint dels caps triangulars coronats per cascs es construeix la resta de la figura, completada amb extremitats allargades disposades en un patró radial.

Les figures agafen escuts rectangulars amb motiu X. L’escena venatio, inserida a l’espai prop de l’escena de combat, consta de dos parells de figures disposades en dues plantes amb perspectives diferents. Cada parella s’oposa a un caçador equipat amb una llarga llança de senglar, que apunta als senglars. Els caçadors es dibuixen de la mateixa manera que els gladiadors, sense cascs ni escuts, mentre que els senglars es dibuixen mitjançant una plantilla trapezoïdal amb potes i cobert de velló, del qual l’ull circular n’emergeix com una nota realista.