Les Termes del Fòrum es troben darrere del Temple de Júpiter i es remunten als anys immediatament posteriors a la creació de la colònia pel general Sul·la (80 aC). Les seccions femenina i masculina tenien entrades separades. La part femenina, més petita que la dels homes, fou excavada els anys 1823-1824 i estava en fase de renovació en el moment de l’erupció. El sector del balneari, d’uns 410 m2, ocupa l’angle nord-oest de l’illa, el qual s’inscriu en una planta irregular limitada per la Via delle Terme, al nord, i el Vicolo delle Terme, a l’oest.

El conjunt de les termes del Fòrum
La construcció dels banys es remunta al 80 aC, any en què Pompeia esdevé colònia de Roma per part del militar Sul·la. La data es dedueix de la tècnica constructiva i d’una inscripció trobada a la Via del Fòrum que parla de la construcció d’un edifici públic (probablement les termes del fòrum) per part d’uns personatges públics de la colònia, el duovir iure dicundo L. Caesius, el duoviri aediles C. Occius i L. Niraemius. L’edifici, per tant, respon a la necessitat de donar servei a la nova comunitat de ciutadans romans, els nous colons de Sul·la. Les termes s’alimentaven gràcies a tres cisternes situades rere les termes, al Vicolo delle Terme, mostrades a continuació.
Les termes femenines, més petites que les dels homes, tenien una entrada independent per la Via delle Terme per tal de mantenir una clara separació entre els dos sectors. La primera saleta era un vestíbul amb bancs on s’esperaven les esclaves que acompanyaven les seves senyores.
A la imatge hi podem veure l’entrada a les Termes Femenines del Forum i el passadís que dona accés als banys públics.
L'Apodyterium o vestidor

A les parets del vestuari encara hi podem veure els forats on s’hi recolzaven les fustes que servien per aguantar les lleixes.
En aquest apodyterium o vestidor, on hi cabien unes deu dones només, hi ha al fons, una petita banyera per fer, segurament, els banys freds, la restauració de la qual ha revelat una esplèndiada decoració amb elements vegetals i ocells en fons groc i el sòcol de color verd aigua.
el tepidarium
Del vestidor passem al tepidarium, decorat amb un mosaic al terra i, a les parets, hi ha pintats frescos del IV estil. Els panells grocs estan separats per compartiments vermells i hi ha una zona més alta decorada amb motius ornamentals amb fons blanc,que es prolonga amb dibuixos de canelobres emmarcats en rectangles vermells.
el caldarium
Lúltim ambient era el caldarium dotat d’una petita cambra de bany per immersió (laconicum) situat normalment a Pompeia a l’extrem del caldarium i d’un labrum (pica) del qual se’n conserva només el suport de maçoneria de la conca.
Tant el tepidarium com el caldarium tenien cavitats sostingudes per pilars (La suspensura és un paviment que correspon al pis «suspès» d’una habitació sobre un hipocaust que es construïa durant l’antiguitat romana), perquè hi passés l’aire calent. Aquest també passava per les parets construïdes amb teules mares. El paviment del caldarium fou destruït amb el terretrèmol del 62 DC i a l’epoca de l’erupció estava reconstruint-se. Com a testimoni d’aquestes obres en resta un cúmul de tessel·les de mosaic descobert en un angle de la sala i conservat encara en el seu lloc. Les termes masculines van tornar a obrir en ser reconstruïdes després del terratrèmol del 62DC, però les femenines no van tornar mai a reobrir-se. En particular es van conservar les voltes del vestidor i del tepidari però no la del caldari.
Un grafit a l'entrada dels banys
Programa trobat l’any 1824 i pintat a la paret que flanqueja la porta dels banys femenins. Segons Fiorelli, la dedicatòria semblava esmentada en un programa llegit al pati o viridarium del bany d’homes, del qual només en queden unes quantes restes esquitxades; també s’esmenta en un altre programa que estava pintat a la paret que flanquejava la porta dels banys femenins, ara totalment desaparegut.
Vegeu Pappalardo, U., 2001. La Descrizione di Pompei per Giuseppe Fiorelli (1875). Nàpols: Massa Editore, p. 94.
Es programen tres atletes de caça i es felicita el príncep de la colònia