casa de tÍASOS
IX.10.3
Mapes de les excavacions en curs
Aquesta casa, segurament la principal de tota l’illa, se situa al costat de la sala en forma de T que està decorada amb fons negre i amb representacions d’escenes mitològiques. La tipologia arquitectònica de tota l’insula és pròpia de les cases samnites de Pompeia, però el sector que està sorgint és el resultat d’una renovació atribuïble a la segona meitat del segle I aC. S’ha descobert un gran peristil (30) amb columnes amb capitells de tova grises (encara per excavar, al braç nord de la qual s’hi obre una seqüència d’habitacions.
A l’esquerra hi ha un estrany oecus corinti (50), el tercer conegut a la ciutat, originalment connectat amb dos petits cubicula a l’est (49-51)
Les parets del darrere de les columnes estan decorades amb el segon estil pompeià i daten dels anys 40/30 aC. És una megalografia amb figures gairebé d’escala humana i que recorden el fris de la Vil·la dels Misteris. La singularitat dels frescos no és només pel format, el tema també és de gran interès: el tíasos dionisíac.
Si comparem la dansaire de la Casa de Tíasos i la de la Vil·la dels Misteris veurem que ambdues sostenen una cortina que s’enlaira pel moviment de la ballarina. Com totes les bacants del cicle, porta joies d’or.
Un altre fresc representa un sàtir amb aulos, la doble flauta de canya. Caminant cap a l’esquerra, mira cap a la dreta però la cara no està ben conservada. Al cap hi porta una corona amb elements vegetals.
L’altra figura, una bacant furiosa, porta una cabra sacrificada a l’espatlla esquerra.
Fixem-nos que totes les figures són damunt d’un pedestal com si fossin una sèrie d’estàtues.
Una altra figura, potser la més complexa i original del grup, és la d’un sàtir meditant amb doble flauta a la mà, tibiae o aulos. El seu rostre expressa una barreja de curiositat, preocupació o fins i tot malenconia.
Imatge següent: silè amb torxa i dona. És la imatge central (no de Dionís i Ariadna com a la Vil·la dels Misteris) on la dona mira directament a l’espectador. Va vestida amb un llarg vestit verd i va força enjoiada. El vell silè l’agafa de la mà com dient-li “va, vinga, anem cap als rituals nocturns”.
Dionís no apareix a cap fresc però tot gira a l’entorn de la trobada amb ell.
Una bacant assassina acompanya la sèrie: a la mà esquerra una espasa i a la dreta el que podria semblar les entranyes d’un animal, potser un porc senglar o un cérvol.
Conjunt de bodegons que completen la megalografia dionisíaca. Hi trobem animals de caça morts i vius i alguns animls marins. Recordem que al ritual dionisíac els animals es cacen, s’esquarteren i es mengen al moment de la matança.
Eurípides a les Bacants ens va deixar un testimoni extraordinari quan el cor anomena Dionís “company de caça” (v. 1146) i poc després “el senyor caçador” (v. 1192) i proposa penjar les preses als “triglifs” (element del fris a l’ordre dòric). Aquessta imatge casa perfectament amb els frescos representats en aquesta sala.
