casa de la nau europa
REGIo i.15.7
Primeres excavacions: 1951-1961, 1972, 1973, i 1975. Reoberta el 2020.
La Casa de la Nau Europa, el nucli original de la qual data del segle III aC, va viure una complexa història estructural, formada per nombroses modificacions i ampliacions. En la seva perspectiva actual, presenta un ampli peristil amb diverses habitacions disposades successivament als costats nord i occidental. Les columnes monumentals de tuf del peristil i les decoracions del primer estil que es conserven en algunes sales, representen records de les fases de construcció més antigues i dels moments més gloriosos de la domus.
Cal destacar especialment la decoració del cubicle adjacent a l’entrada, on el fals revestiment de marbre de colors, propi d’aquest estil decoratiu, s’enriqueix per la presència de mitges columnes jòniques en estuc a la part superior de la paret.
A la fase final de la vida de la ciutat, la domus fou amb tota probabilitat destinada a una activitat productiva de caràcter agrícola. El sector que hi havia darrere de la casa estava ocupat per un gran espai verd situat a dos nivells, on s’hi cultivava essencialment vinya, amb un petit jardí per a llegums i hortalisses.
Al jardí inferior de la Casa de la Nau Europa es van descobrir dos horts. El jardí al nord tenia nou parcel·les diferents separades per solcs, per a l’ús del jardiner i per al reg: el de la part sud-oest tenia cinc parcel·les diferents, separades també per solcs.
Les parcel·les de jardí, que contenien arbres petits, eren fàcilment reconeixibles, ja que eren exactament com les modernes parcel·les de jardí pompeià.
Una vinya ocupava una gran part del jardí inferior. Les vinyes eren petites, no tenien més de dos anys, exactament quatre peus i mig de distància romana i no eren prou antigues com per ser estacades. Es van trobar cavitats d’arrels de diferents mides a tot el jardí, excepte en dos llocs. Probablement corrresponien a arbres fruiters i de fruits secs.
Entre els descobriments importants en aquest jardí es van trobar 28 pots de terracota incrustats al sòl a diferents profunditats, al llarg de les 4 parets. Es van trobar 29 ossos i 20 dents al jardí. S’ha suposat que les àmfores que es van trobar aquí, podrien haver estat utilitzades per embalar els productes cultivats i venuts aquí. Podria ser que el propietari exportés i potser importés aliments al seu vaixell mercant.
L’excavació d’aquest jardí té l’aparença, doncs, d’un antic hort jardí i és el primer que s’ha trobat mai a Pompeia.
El dibuix correspon a una nau de càrrega que arrossega una petita barca. A la proa hi ha escrit el nom Europa. El dibuix va ser gravat amb un punxó i probablement estava acolorit.
El nom EUROPA al·ludeix al mite segons el qual Zeus va segrestar la princesa Europa disfressat com un toro blanc. La referència als mites grecs deixa clar que el propietari tenia una certa cultura mitològica.
(The Wilhelmina and Stanley A. Jashemski Archive in the University of Maryland Library)